Ken Robinson va néixer a Liverpool el 4 de març del 1950 i va morir a los Ángeles el 20 d’agost del 2020. Escoltem la xerrada TED –i en recollim 14 reflexions– en què l’educador parlava sobre la importància de reconèixer, vetllar i impulsar els talents de cada infant. I en què reflexionava sobre fins a quin punt és important educar respectant el potencial i la identitat dels alumnes.
1. Fem un ús molt pobre dels nostres talents. Molta gent es passa tota la vida sense saber quins són els seus talents. O fins i tot, si en tenen algun. He conegut tota mena de gent que no creu que sigui bona en res.
2. He conegut molts tipus de gent que no gaudeixen amb el que fan. Simplement es passen la vida envellint. No treuen cap gran plaer d’allò que fan. Ho suporten, en lloc de gaudir-ho. I només esperen el cap de setmana. Però també he conegut gent a qui els encanta el que fan i no poden imaginar-se fent una altra cosa.
3. Si els diguessis: no facis això mai més, es preguntarien de què els estàs parlant. Perquè no és el que fan, és el que són. Diuen: per això sóc el que sóc, saps? Seria estúpid que ho deixés de fer, perquè connecta amb el meu jo més autèntic. Això no li passa a prou gent.
4. L’educació, d’alguna manera, separa moltíssima gent dels seus talents naturals. I els recursos humans són com els naturals; molts cops són enterrats en la profunditat. I has d’anar a buscar-los. No estan allà disposats a la superfície. Has de crear les circumstàncies perquè es manifestin.
5. El que necessitem no és una evolució, sinó una revolució de l’educació.
6. La innovació és difícil perquè vol dir fer alguna cosa que la gent no troba gaire fàcil en la majoria dels casos: qüestionar coses que donem per fetes, que creiem que són òbvies.
7. Moltes de les nostres idees han estat transformades, no per afrontar les circumstàncies d’aquest segle sinó les dels segles anteriors. Però les nostres ments encara hi estan hipnotitzades. I ens hem de desenlluernar d’algunes d’elles. Ara bé, això és més fàcil dir-ho que fer-ho. És molt difícil saber què és el que dones per fet. Precisament, perquè ho dones per fet.
8. Una de les idees que hi ha és la de la linealitat: que comença aquí i vas per un camí, i si ho fas tot bé, acabaràs assentat per a tota la vida. La vida no és lineal, és orgànica. Probablement el cim de l’educació és entrar a la universitat. Crec que estem obsessionats a portar la gent a la universitat. No vull dir que no s’hi hauria d’anar, però no tothom necessita anar-hi. I no tothom necessita anar-hi ara, potser ho faran més tard.
9. Vaig estar a San Francisco fa un temps signant llibres. Hi havia un home comprant-ne un, tenia trenta i pocs anys. Li vaig preguntar: “a què et dediques?” Em va dir: “sóc bomber”. Li vaig preguntar: “des de quan?” Em va contestar: “sempre, sempre ho he estat”. “Quan ho vas decidir?” “De nen, de fet, això era un problema per a mi a l’escola, perquè tothom volia ser bomber. Però jo ho volia ser de debò”.
10. Em va explicar: “a l’últim curs de l’institut hi havia un professor que no s’ho prenia seriosament. Em va dir que estava llençant la meva vida si això era tot el que escollia fer-ne. Que havia d’anar a la universitat i convertir-me en un professional, que tenia un gran potencial i que estava malgastant el meu talent fent això. Va ser humiliant perquè m’ho va dir davant de tota la classe i em vaig sentir fatal. Però era el que jo volia, i tant bon punt vaig deixar l’escola em vaig presentar al cos de bombers i m’hi van acceptar. Estava pensant en aquell home just ara, mentre parlaves, perquè fa sis mesos li vaig salvar la vida. Va tenir un accident de cotxe, el vaig treure de dins i li vaig fer un massatge cardíac. I també vaig salvar la vida de la seva dona”.
11. L’altre tema és la conformitat. Hem construït els nostres sistemes educatius sobre el model del menjar ràpid. Que està empobrint el nostre esperit i les nostres energies tal com el menjar ràpid debilita els nostres cossos.
12. Hem de reconèixer dues coses: una, que el talent humà és immensament divers, que la gent té aptituds molt diferents. Però també hi ha la passió: sovint, la gent és bona en coses que realment no els importen gaire. El que realment importa és la passió i allò que entusiasma el nostre esperit i la nostra energia.
13. Si estàs fent una cosa que t’agrada, una hora sembla que siguin cinc minuts. Si estàs fent una cosa en què el teu esperit no vibra, cinc minuts semblen una hora. I la raó per la qual tanta gent abandona l’educació és perquè no alimenta el seu esperit, energia o passió.
14. Hem de canviar els paradigmes: hem d’anar del que és essencialment un model industrial d’educació, un model de fabricació, basat en la linealitat, la conformitat i l’homogeneïtzació de la gent per dirigir-nos cap a un model que estigui més basat en els principis de l’agricultura. Hem de reconèixer que el procés del creixement humà no és mecànic, sinó orgànic. I no podem predir el desenvolupament humà, l’únic que es pot fer, com un pagès, és crear les condicions sota les quals començarà a florir.
