La llibreta

Sobren les paraules

Després ja arribarà el naufragi i l'intent de surar com bonament puguem

| 11/03/2018 a les 22:45h
Especial: La llibreta
Arxivat a: La butaca, La llibreta, cinema

Foto: 20th Century Fox


Déu es fa un tip de riure cada vegada que algú fa plans. La frase és de la pel·lícula mexicana Amores perros, d'Alejandro González Iñárritu. La vaig sentir i la vaig adoptar.
 
L'oscaritzada La forma del agua, també d'un director mexicà, ens regala una idea similar. Apareix escrita darrere d'un full de calendari: "La vida és el que queda després del naufragi dels nostres plans". L'altra frase que apunto a la llibreta –a cegues, perquè la cinta és ben fosca– és bastant més prosaica: "Els millors cervells del país es pixen a terra", comenta una dona de la neteja a una altra –l'heroïna, l'Elisa, una immensa Sally Hawkins– mentre passen el motxo pel lavabo d'homes del laboratori secret on treballen.
 
Fa poques hores que he sortit del Verdi i encara estic amarada tota jo per les imatges d'aquesta pel·lícula estranya, aquest conte de fades entre la nostàlgia i la ciència-ficció, entre el drama romàntic i el thriller de sèrie B, protagonitzat per criatures solitàries que s'entenen i s'estimen sense necessitat de parlar.
 
El cineasta Guillermo del Toro defensa la fantasia com un camí cap a la veritat. I sí, és veritat que tots plegats estem sols, que l'amor és almenys tan fort com l'odi i que els homes deixen els lavabos fets un fàstic –ho constato cada cop que em colo en un lavabo d'homes per no haver de fer cua al de dones.

També és veritat que si mai experimentem una connexió màgica amb algú, ni que sigui un home amfibi, té sentit aparcar la raó i capbussar-nos-hi de ple. Després ja arribarà el naufragi i l'intent de surar com bonament puguem. I les rialles de Déu, burlant-se dels pobres mortals que durant una estona ens hem cregut eterns.

COMENTARIS

l'aigua és vida
glòria olivella, 12/03/2018 a les 10:18
+0
-0
No m'ho puc creure. Escrius sobre una peli que JA he vist. T'he guanyat.
Estic d'acord amb el que en dius malgrat que a mi l'amfibi home em va fer respecte-por. Una mica.
Apuntades les dues frases mexicanes i en passo una de Michel de Montaigne que fa anys que m'acompanya: Sur le plus haut trône du monde, on n'est jamais assis que sur son cul. Lleugerament prosaica també.
Deus no Deu
Anònim, 12/03/2018 a les 15:13
+0
-0
Els deus riuen quan els mortals fan plans
Valorar el "diferent"
Lil, 14/04/2018 a les 10:21
+0
-0
Jo em quedo amb "ell em veu com sóc, no incompleta". M'agrada molt aquesta actriu, Sally Hawkins.
Ja la vaig veure a "Maudie"

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El CCCB acull un diàleg entre Xavier Aldekoa i Alfonso Armada sobre què han viscut al continent
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La Universitat de Barcelona vol fomentar l'anàlisi i la reflexió
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
L'avinguda de la Catedral s'omple de cultura, llibres i llibertat
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La Pedrera acull tres intèrprets i un compositor en la nova edició d'aquest programa de concerts
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
T de Teatre explora el patiment físic i emocional en una comèdia dirigida per Julio Manrique
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
L'emoció de l'actriu en rebre l'Oscar honorífic de mans de Gregory Peck
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
14 reflexions de l'actor, que defensava «la lluita per la nostra república, del cinema o del que sigui»
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Un curt sobre la possibilitat d'agafar les regnes de la nostra vida