«Ser dona en un país que té unes de les taxes més altes de feminicidis del món. Ser poeta en un país que té les taxes més baixes de lectors del món. Si les dones al Brasil actualment no ocupen gaire espai, les dones escriptores, especialment les poetes, rarament aconsegueixen sortir de l’anonimat, i són desconegudes pels lectors i quasi mai reconegudes per la crítica. Entre tantes dones poetes brasileres pràcticament desconegudes, hi ha Orides Fontela.
»Nascuda el 1940 a São João da Boa Vista, una ciutat de l’interior, filla d’un fuster i d’una mestressa de casa, es va mudar a São Paulo a finals dels anys seixanta per estudiar filosofia a la Universitat de São Paulo. Fou professora de primària i bibliotecària en diverses escoles de la xarxa pública d’ensenyament. De personalitat difícil, cada vegada més pobra i malalta, es va allunyar dels amics i va aïllar-se en la seva solitud. Va morir en la misèria el 1998. Si no hagués estat per l’interès d’un metge que l’atenia al sanatori per a tuberculosos de Campos do Jordão, hauria estat enterrada com una indigent. Amb tot, va publicar cinc llibres al llarg de quasi trenta anys.» Ho escriu Veronika Paulics al pròleg del de l’Obra completa d’Orides Fontela, publicada per Edicions del 1984. En llegim tres poemes traduïts al català per Joan Navarro.
Foto: Facebook Orides Fontela
Les coses salvatges
—la ferma muntanya
la mar indomable
l’ardent
silenci—
en tot batega
i penetra
el clamor
de l’indomesticable destí.
Penèlope
El que faig des
faig
el que visc des
visc
el que amo des
amo
(el meu «sí» porta el «no»
a la sina).
Al migdia
Al migdia la vida
és impossible.
La llum destrueix els secrets:
la llum és crua contra els ulls
àcida per a l’esperit.
La llum és excessiva per als homes.
(Però com ho podies saber
quan vas venir a la llum
de tu mateix?)
Migdia! Migdia!
La vida és lúcida i impossible.
Poesia completa
© Orides Fontela
© de la traducció: Joan Navarro
© Edicions del 1984 (2018)
