Tast editorial

Orides Fontela, el pes de ser dona

La llum destrueix els secrets:/ la llum és crua contra els ulls

| 14/07/2018 a les 04:20h
Especial: Tast editorial
Arxivat a: Biblioteca, tast editorial
«Ser dona en un país que té unes de les taxes més altes de feminicidis del món. Ser poeta en un país que té les taxes més baixes de lectors del món. Si les dones al Brasil actualment no ocupen gaire espai, les dones escriptores, especialment les poetes, rarament aconsegueixen sortir de l’anonimat, i són desconegudes pels lectors i quasi mai reconegudes per la crítica. Entre tantes dones poetes brasileres pràcticament desconegudes, hi ha Orides Fontela.

»Nascuda el 1940 a São João da Boa Vista, una ciutat de l’interior, filla d’un fuster i d’una mestressa de casa, es va mudar a São Paulo a finals dels anys seixanta per estudiar filosofia a la Universitat de São Paulo. Fou professora de primària i bibliotecària en diverses escoles de la xarxa pública d’ensenyament. De personalitat difícil, cada vegada més pobra i malalta, es va allunyar dels amics i va aïllar-se en la seva solitud. Va morir en la misèria el 1998. Si no hagués estat per l’interès d’un metge que l’atenia al sanatori per a tuberculosos de Campos do Jordão, hauria estat enterrada com una indigent. Amb tot, va publicar cinc llibres al llarg de quasi trenta anys.» Ho escriu Veronika Paulics al pròleg del de l'Obra completa d'Orides Fontela, publicada per Edicions del 1984. En llegim tres poemes. 
 

Foto: Facebook Orides Fontela



Les coses salvatges
 
—la ferma muntanya
la mar indomable
l’ardent
silenci—
 
en tot batega
i penetra
el clamor
de l’indomesticable destí.
 
 
Penèlope
 
El que faig des
                   faig
el que visc des
                   visc
el que amo des
                   amo
 
(el meu «sí» porta el «no»
a la sina).


Al migdia

Al migdia la vida
és impossible.
La llum destrueix els secrets:
la llum és crua contra els ulls
àcida per a l’esperit.
La llum és excessiva per als homes.
(Però com ho podies saber
quan vas venir a la llum
de tu mateix?)
Migdia! Migdia!
La vida és lúcida i impossible.



 

 Poesia completa


 © Orides Fontela
 © de la traducció: Joan Navarro
 © Edicions del 1984 (2018)

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El CCCB acull un diàleg entre Xavier Aldekoa i Alfonso Armada sobre què han viscut al continent
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La Universitat de Barcelona vol fomentar l'anàlisi i la reflexió
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
L'avinguda de la Catedral s'omple de cultura, llibres i llibertat
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La Pedrera acull tres intèrprets i un compositor en la nova edició d'aquest programa de concerts
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
T de Teatre explora el patiment físic i emocional en una comèdia dirigida per Julio Manrique
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
L'emoció de l'actriu en rebre l'Oscar honorífic de mans de Gregory Peck
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
14 reflexions de l'actor, que defensava «la lluita per la nostra república, del cinema o del que sigui»
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Un curt sobre la possibilitat d'agafar les regnes de la nostra vida