“Estimades rebels, mentre llegiu aquesta carta, el primer volum de Contes de bona nit per a nenes rebels descansa a la tauleta de nit d’un milió de cases. Per tot el món, petits i grans parlen de la seva rebel preferida. Els professors preparen classes sobre aquestes pioneres. Els polítics en llegeixen les històries en cimeres internacionals, milers de dones joves obren el llibre cercant-hi una mica de confort després d’un mal dia i els futurs pares el compren per donar la benvinguda al món a les seves filles.” Ho expliquen les autores d’aquest fenomen, Elena Favilli i Francesca Cavallo, al pròleg de Contes de bona nit per a nenes rebels 2 (Estrella Polar), on ens presenten cent dones més que han canviat la història.
Audrey Hepburn
Actriu (Bèlgica, 4 de maig de 1929 – 20 de gener de 1993)
Hi havia una vegada, a Holanda, una nena petita que es deia Audrey i que menjava tulipes.
Però no ho feia perquè li agradessin molt les flors, no: ho feia perquè passava molta gana. La vida a Holanda durant la Segona Guerra Mundial era molt i molt dura. No hi havia prou menjar a taula, i l’Audrey sovint sentia les fiblades de la fam a l’estómac buit. Els bulbs de tulipa no tenien gaire bon gust, però tot feia servei.
Quan va ser una mica més gran, l’Audrey se’n va anar a Anglaterra i es va fer actriu. Tot el món l’admirava, perquè era molt elegant i tenia una bellesa lluminosa. Els dissenyadors de roba més prestigiosos se la disputaven, i va acabar convertint-se en una icona de la moda, coneguda per aquell petit vestit negre, els guants llargs i la diadema de diamants. Quan es va haver estrenat Esmorzar amb diamants, la seva pel·lícula més famosa, el «look Hepburn» es va fer tan famós que moltes dones van començar a imitar-lo. Fins i tot posaven davant la joiera Tiffany’s, a Nova York, com ella feia a la pel·lícula.
Però l’Audrey volia fer alguna cosa més, a part de triomfar a les pel·lícules i ser admirada per la roba. Volia ajudar els altres, especialment els nens pobres i famolencs que passaven la mateixa gana que ella havia passat de petita. Va dedicar la vida a servir UNICEF, la mateixa associació caritativa que l’havia ajudat a ella durant la guerra. No volia que cap més nen patís tanta gana que hagués de menjar bulbs de flors.
Quan l’Audrey va morir van posar el seu nom a una nova classe de tulipa, d’un blanc immaculat, per homenatjar la feina tan important que l’actriu havia fet per a UNICEF.
Contes de bona nit per a nenes rebels 2
© Elena Favilli i Francesca Cavallo
© De la il·lustració: Marta Signori
© De la traducció: Maria Cabrera Callís
© Estrella Polar, 2018
