El dia que

I no goso dir-t'ho

Em va inundar de sobte i de dalt a baix una alegria insospitada

Especial: El dia que
Arxivat a: Cambres pròpies, El dia que
Imatge il·lustrativa
Cristina Losantos
D'entrada, va semblar que seria un nen. No us ho puc garantir perquè encara és massa aviat, va dir el metge. A la següent ecografia el dubte va persistir, però les possibilitats es van igualar: tant podia ser un nen com una nena. Vam triar un nom de cada, i ja em tens adreçant cartes al fill o filla amb els dos noms a dalt de tot: estimat B., estimada A. Em calia explicar per escrit al B. o a l'A. –sempre em cal explicar per escrit les coses que passen– que em feia feliç saber-lo o saber-la dins meu, sota una corba incipient que va trigar molt a prendre forma de panxa d'embarassada.
 
Va arribar una nova ecografia i el ginecòleg –que veuria trontollar la reputació sis anys després, quan el seu fill encomanaria un senyor virus a una pacient durant una cesària– la va saber llegir: era una nena. Una nena. Amb un 98 per cent de fiabilitat, va precisar. Una nena.

Em va inundar de sobte i de dalt a baix una alegria insospitada. Una alegria que em va dibuixar un somriure a cada cèl·lula. Fins aleshores estava convençuda que només volia que el nadó nasqués sa. Aquell dimecres vaig entendre que també volia que nasqués nena. Però era un desig tan reprimit que no l'hauria endevinat ni jo. Preferir un sexe o un altre llavors era una frivolitat i avui deu ser una incorrecció política així de gran.

Vam anar a sopar en un restaurant del carrer Aragó, per celebrar que l'embaràs anava bé i que la panxa era petita per sis mesos però el fetus feia les mides que havia de fer. I a ca La Rita, davant d'un plat de pasta que no hauria pogut trobar més bo, em vaig desfer en plors. És que em moro d'il·lusió perquè és una nena, i no goso dir-t'ho i em sap greu pensar-ho i em sento culpable.
 
El pare de la criatura i el seu secret: ell també s'estimava més que fos una nena, i no gosava dir-m'ho i li sabia greu pensar-ho i se sentia culpable.
 
És el millor sopar que recordo. Tenia vint-i-sis anys, un futur etern, cap ferida encara de les que fan mal sempre més. I aquells copets al ventre me'ls feia l'Aina.
 
 
Eva Piquer

COMENTARIS

Com sempre.
Carles L., 10/05/2018 a les 05:59
+19
-0
Com sempre, sensibilitat en estat pur.
I m'emociona veure escrits que parlen de records, dels bons records, tot i que ens facin obrir petites ferides per tancar-les millor.
Una abraçada.
gràcies
Sara P., 10/05/2018 a les 14:22
+12
-1
Em meravella com ets capaç de commoure sense caure gens en la sensibleria. Escrius tan bé que sembla fàcil de fer. Gràcies.
llàstima que no fos un nen
Anònim, 10/05/2018 a les 14:41
+0
-14
tant de bó que el ginecòleg del fill del virus s'hagués equivocat. és com els que volen educar un infant, i desitgen amb tot el seu cor que sigui nena i no xina...
Emocionant
Anònim, 10/05/2018 a les 22:07
+5
-0
Jo volia que fos un nen (com que no hi havia pare era només meu el desig), no tenia nom de nena, però si de nen, segons diuen les "males "llengües, ja feia anys que sabia que si alguna vegada tenia un fill es diria Pau. La vida et dóna igual que et pren, bones coses, i unes setmanes abans d'hora va venir al món.

Felicitats per l'escrit i per compartir-ho amb nosaltres
Jo també
Anònim, 10/05/2018 a les 22:07
+5
-0
Jo també desitjava que fos nena. Encara més, ho intuïa. Però no ho vaig poder compartir amb el seu pare, que n'era reticent. Després, amb un altre pare, va venir el nen. I jo sabia que seria un nen i que naixeria el mateix dia que jo. Ara ja són adults. I són bones persones, que, en el fons, era tot el que desitjava.
Jo tbe vaig plorar
Anònim, 11/05/2018 a les 09:32
+2
-0
Era una Maià, sens dubte. Volíem nena sense discussió... Finalment el ginecòleg ens va casi assegurar que era un Nil. Quin disgust! Les hormones em van fer plorar tot el dia casa vegada que algú em preguntava si ja sabia que era. Evidentment ara no ho canvio per res...
Preciós, com sempre
Aina Oliver, 11/05/2018 a les 14:07
+3
-0
Gràcies per compartir aquest moment.....preciós!
La Rut
Anònim, 11/05/2018 a les 14:41
+2
-0
Jo tinc la Rut. Recordo un gran dia quan em van dir que era ella.
Una abraçada Eva!!!
Estimaré el qui vingui, però he tingut molta sort!
Pilar Gomà, 11/05/2018 a les 18:29
+1
-1
Jo ho vaig viure igual, primer només pensar que tot vagi bé, però en saber què era una nena, de cop, tort el món resplendia
Na Mar
Susana Ballesteros, 11/05/2018 a les 23:15
+1
-0
Jo pensava que seria un nin. Sempre havia pensat que tendria un nin, ja tenia nom. Em vaig sorprendre quan vaig saber que era nina, i sí Eva, com tu vaig sentir com em brotava una emoció que no esperava sentir-la: m'estimava més una nina!
Encara, no goso dir-ho...
La Naila
Eva M., 12/05/2018 a les 12:59
+1
-1
Jo pensava que només desitjava que tot anés bé, però quan em van dir que era una nena i vaig veure el rostre de felicitat de la meva mare, vaig saber que en el fons jo ja sabia que seria nena. Quan vaig dir-ho al pare, que no m'havia acompanyat a la eco, ni a aquella ni a cap altra, els seus exabruptes es van sentir des de l'altre continent...ell volia un nen. Des d'aquell moment vaig saber que volia una nena amb totes les meves forces, que seria la meva companya de vida, i el pare, en fi...que fes el seu camí.
Us veig
Sali, 12/05/2018 a les 23:33
+1
-0
Has fet que us vegi. Imaginar-vos amb aquest futur etern i sense ferides.
Gràcies Eva!
Per què sempre nenes?
Anònim, 13/05/2018 a les 01:55
+3
-1
Veient els vostres comentaris em fixo que la majoria volíeu una nena. És perquè l'escriptora parça de que en va tenir-una? O és que en general fa més gràcia que tingui vulva?

Jo no soc mare ni estic embarassada, i no sé què pensaria, però si una criatura neix amb vulva o penis és totalment indiferent, o, al meu entendre, hauria de ser-ho. Però clar, tenim taaaants estereotips de gènere a la nostra societat, que aquest tema esdevé rellevant... Malauradament.
Nens... nenes
Tjr, 13/05/2018 a les 10:37
+2
-0
Jo volia la parelleta. Però sobretot una nena. Primer va arribar el Xavier. Tots va anar bé i tots estàvem contents. A l'ecografia del segon embaràs en la q van veure q era el Marc em van saltar les llàgrimes. Sempre em sentiré "culpable" d'aquell moment pq no l'estimaria més si fos una Laura, peró no ho vaig poder evitar. I al final m'he quedat sense Laura!
Meravellós relat
En Mon, 13/05/2018 a les 10:50
+1
-0
Fe tant fàcil estimar la vida simplement escrivint un relat es una meravellosa emoció solament a les mans de poques persones per què sens dubte cal una sensibilitat i inteligencia a l abast solament de gent privilegiada. Felicitats.
Doncs jo volia un nen
Anònim, 14/05/2018 a les 08:55
+0
-0
Majoritàriament les dones prefereixen nena, al menys pels comentaris de les meves companyes de feina quan em deien "oooh tindràs un nen" coi és que preferia nen i si l'Oriol te un germanet millor que germaneta. En realitat tan se val pixineta o titoleta però sempre tens preferència encara que sigui una mica.
Els fills, el millor del món, siguin el que siguin !
Anònim, 14/05/2018 a les 10:44
+2
-0
Un relat molt maco Eva ! Jo no vaig voler saber què seria, m'era absolutament igual, la gent no m'entenia i això em feia enfadar, perquè havia de tenir una preferència ??. Seria el meu fill tota la vida, fós nen o nena, i seria la única cosa a la vida que hauria creat jo mateixa (i la meva parella clar), perquè havia de voler triar una cosa que no es podia triar ? El pare ho va voler saber, va venir a una sola ecografia en tot l'embaràs, li vaig fer prometre que no m'ho diria i que se n'assegurés, perquè no volia que ningú m'ho digués. Ho va compartir amb l'avi i el cunyat i van saber guardar el secret. Haviem triat nom de nen i de nena. El primer va ser un nen, preciós evidentment. Quan em vaig quedar embarassada per segona vegada tampoc ho vaig voler saber, el pare sí, va tornar a venir a l'ecografia de torn, després de saber que tot estava bé vaig sortir a fora i el metge li va dir el què tindriem. Li vaig fer jurar que jo no me n'assabentaria, però sí que li vaig demanar que si era una nena li comprés unes arracades amb una perleta, és que m'agraden les arracades amb perles !!. La gent continuava sense entendre-ho, insistien que ara que tenia un nen segur que encara que no ho deia jo volia una nena. Perquè ??? Quan va néixer, la comadrona em va preguntar, com es diu ? i jo li vaig preguntar entre vòmit i vòmit que què era, amb bastanta mala baba em va dir : com que què és ? una nena, que no ho sabies ?? la meva resposta va ser senzillament el nom de la meva filla. I quan vaig arribar a l'habitació allà estaven les arrecades amb una perleta. Els fills, el millor del món.
i perquè la parelleta?
Anònim, 14/05/2018 a les 16:17
+0
-0
Jo vaig tenir la mateixa sensació, després de provar durant molt de temps el poder ser mare, sigui nen o nena, m'era indiferent, però sobretot que tot vagi bé.
Va ser un nen! sincerament el que desitjava....
Fa vint dies he tingut un altre nen, que també volia. (el pare s'estimava més una nena).
I no entenc, el perquè de la gent al saber-ho, em diuen que no passa res, que dos del matetix sexe també és bonic.
I jo em pregunto, que ha de passar? És lo millor que m'ha passat a la vida. No
No ho canviaria per res.
No entenc el perquè de la parelleta.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El Museu de la Vida Rural ofereix un taller de pintura i una visita guiada a una de les seves mostres
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El Museu de la Vida Rural participa a la celebració del poble amb versos, fotografies i espectacles
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El festival Embosca't acull les actuacions de Ferran Palau i Ravid Goldschmidt
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Una exposició del CosmoCaixa mostra la relació entre els humans i les màquines
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
A Catalunya es percep certa efervescència del sector, amb propostes que prenen forma i solidesa
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Recordem l'actor nord-americà amb dues escenes d'una de les seves pel·lícules més conegudes
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El discurs que el cineasta va fer a les Nacions Unides a favor del medi ambient
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»