Visions

Jo, correctora

A mi la llengua no m’interessa, m’interessa l’harmonia, la simetria, la precisió, el ritme

| 03/04/2018 a les 08:24h
Especial: Visions
Arxivat a: Cambres pròpies, Visions, llengua

Foto: Mathias Liebing


La mateixa persona que em va donar la primera feina com a correctora em va dir que ho fes de més a més, que no valia la pena dedicar-s’hi. Jo acabava d’acabar la carrera i treballava en una editorial de redactora de llibres de música. Una editora, la Mireia, va decidir que me’n sortia bé, amb la llengua, i em va donar un llibre perquè el corregís de més a més a casa, a banda de la feina que feia com a redactora. Jo venia del món de la música, però des de petita tenia prou facilitat a l’hora de detectar errors a les coses. Pel que sigui aquella editora, la Mireia, ho va saber veure. Jo no havia fet mai cap curs de català, tret del català que havia après fins a COU, mai m’havia plantejat la vida en funció de la llengua, però aquelles hores que vaig passar a casa sola amb l’original i el retolador vermell van ser de les millors coses que recordo d’aquella època. Tot i els avisos de la Mireia, de corregir només de més a més, que no valia la pena, la sensació de millorar textos –a partir de llavors em van començar a passar feines altres editors i editores– em va semblar molt gustosa. Per això les vacances d’estiu les vaig aprofitar per treure’m els nivells D i K de català, per corregir amb els papers en regla.
 
Llavors vivia sola amb dos gats i tenia la millor nòmina que he tingut mai, i les correccions me les pagaven a part. Tot i que les pagaven malament, cada vegada es feia més present la idea de només corregir i més insuportable la idea de gastar els dies en una cadira que no m’havia comprat jo i amb persones que no eren gats. Per això vaig marxar de l’editorial i em vaig fer autònoma, per fer una cosa que em feia feliç per dins i per fora.
 
Corregir no és posar accents i ser fidel al diccionari. Per corregir textos has de ser d’una mena de manera. A banda del pòsit de lectures prèvies fetes –vull dir que haver llegit molt sempre va bé–, cal una visió dels textos en clau de codi. Com una equació. En clau d’equilibri. Com un quadre. En clau de proporció. Com una macedònia.
 
És per això que corregir és molt difícil de quantificar. Quant val canviar haber per haver? Bé, cap cosa, una misèria. Qualsevol persona una mica decent sap això. Quant valen els pronoms de relatiu? I les preposicions? Aquí la cosa es complica una mica. Què fem? Que valgui tres vegades més que les ves baixes? Quatre? Dues? Però si corregir fos el que he dit fins ara, i si la immersió lingüística hagués fet bé la seva feina, totes les persones amb el batxillerat aprovat serien correctores.
 
Corregir és que les roses no exhibeixin cap pètal marcit. És ficar-se en jardins plens d’herbotes i no només arrencar-les, sinó arrencar-les de la manera que l’autor o l’autora del text les arrencaria si les sabés arrencar. Corregir és repartir els escamarlans que hi ha apilonats en un racó de la paella de manera que no sembli que ningú els hagi tocat, de manera que no es notin, de manera que a l’hora d’emplatar tothom en tingui la mateixa quantitat. Corregir ha de ser que un escriptor et convidi a berenar a l’Escribà perquè necessita dir-te que gràcies a tu la seva obra és millor.
 
Corregir és viure d’una determinada manera. A mi la llengua no m’interessa, m’interessa l’harmonia, la simetria, la precisió, el ritme. Quan m’assec davant un text tot el que sé i soc es posa al servei del que penso que sap i és la persona que l’ha escrit o del que voldria saber i ser. Em posseeix la creació d’algú altre perquè la recreï de manera discreta i sense rastre de mi.
 
Quant val tot això? Això, com La Gioconda, no té preu. Suposo que és per aquest feix de motius que se’ns valora econòmicament de manera miserable. Si cobréssim el que es mereix la nostra feina seríem magnats, magnats de lletres. Si realment ens haguessin de pagar el desgast intel·lectual que implica una bona correcció –una bona correcció– tindríem tant de prestigi que fins les empreses importants ens llogarien perquè els reviséssim els anuncis i els tuits. Però som els testimonis de l’error, la materialització de l’equivocació. Per això val més que ens mantingueu la boca tancada a base de tarifes míseres, altrament se’ns podria considerar imprescindibles i el sistema se n’aniria a la merda.

COMENTARIS

Felicitats corrector@s
Anònim, 03/04/2018 a les 23:17
+10
-0
Tan sols agrair-te la teva dedicació en l'art de la correcció i del bon escriure que deleiten les vistes més sibarites de les xarxes i llibreries.
Gràcies per evitar-nos les males estones que molts cops hem de patir en topar-nos amb pèssims articles de premsa i altres publicacions medicres per manca de correcció i/o reintepretació correctiva de la informació.
Pensa que el que no guanyes econòmicament nosaltres o guanyem en salut.
Ha estat un plaer llegir el teu article.
Felicitats a tots els corrector@s
Just això
Àlvar Valls, 04/04/2018 a les 12:28
+8
-0
Just això, Esperança. Fa més de 50 anys que em dedico a aquest ofici i no havia trobat encara un text que en retratés tan bé l'essència i les costures. Felicitats.
L'harmonia, i la llengua també
M. Àngels , 04/04/2018 a les 19:35
+4
-2
Bon article! Només una puntualització: què vol dir que la llengua no t'interessa? És que trobo que alguns correctors (no és el teu cas, segur) es pensen que amb una bona intuïció lingüística n'hi ha prou. I crec que no n'hi ha prou. Cal interessar-se per la llengua, i això vol dir conèixer la bibliografia, haver llegit la Gramàtica del català contemporani, les obres de Joan Solà, la nova gramàtica de l'IEC, les obres de Josep Ruaix... I això sí, són hores, moltes hores i anys d'estudi, i no s'ensenya ni a filologia ni en els màsters. S'aprèn a poc a poc... I suposa llegir catorze hores al dia. I no, amb un nivell de batxillerat NO n'hi ha ni per començar. Però no perquè a part de les normes gramaticals bàsiques s'hagi de saber trobar d'harmonia i el ritme, o no només. Perquè es tracta d'analitzar la llengua i pensar en profunditat qüestions difícils de sintaxi, perquè és una feina de rellotger, d'hores i hores... I mal pagada. Per tant, la llengua ens ha d'interessar, només caldria! És la nostra professió. Això de banda, moltes gràcies pel teu article.
ens ha agradat
llibres al foc, 20/04/2018 a les 23:48
+0
-0
Comentaris d'agraïment des del blog llibres al foc wordpres.com

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
L'edifici de Gaudí obre les portes a tothom el dia dels llibres i les roses
01/01/1970
La Universitat de Barcelona obre les portes a qui vulgui gaudir de les matemàtiques i la informàtica
01/01/1970
Escriptors locals i internacionals conversen sobre literatura a les portes del 23 d'abril
01/01/1970
El festival «Lo Closcamoll» ofereix concerts per a tota la família
01/01/1970
Un vídeo ens alerta sobre les (doloroses) conseqüències de tenir una mirada plena de prejudicis
01/01/1970
Revivim el capítol de la sèrie en què arriba l'estiu en forma de musical
01/01/1970
Un anunci mostra la necessitat de plantar cara al «bullying» tant si ens toca de prop com de lluny
01/01/1970
Un espectacle d'Ivan Vasiliev reflexiona sobre la ceguesa de la societat al Centre Cultural Terrassa