Foto: Fundació Pau Casals
Pau Casals va néixer el 29 de desembre del 1876 al Vendrell. El 1910 es va fer construir la Vil·la Casals just davant del mar. Hi va viure fins al 1939, quan va marxar a l’exili, i mai més hi va tornar.
La Fundació Pau Casals, des de fa anys, obre les portes d’aquesta casa convertida ara en museu (i situada just al costat de l’Auditori i del restaurant batejats amb el mateix nom). A dins, podem recórrer la vida més personal del músic: des de la carabassa que li va construir el seu pare, i que es va convertir en el seu primer instrument, fins al dormitori i un amplíssim menjador on, a través d’uns vídeos, podem escoltar-lo interpretar una de les suites de Bach. L’objectiu és conèixer de ben a prop què hi ha més enllà del famós El cant dels ocells, i descobrir la coherència, la humanitat i, en definitiva, l’exemple del mestre. “Si la gent anés al museu, sabria per què l’estima”, deia Marta Casals en aquesta entrevista a Catorze.
Tenint present allò que Casals va deixar al món (i allò que ens pot deixar ben endins quan el descobrim a fons), Núria Ballester, directora del museu, ha triat 14 records de persones properes al músic.
Foto: Fundació Pau Casals
1. Durant tota la seva vida va oferir alegria i benestar al món, i lluità contra la maldat sense parar esment en qualsevol classe social […] el seu esperit i missatge perduraran, la seva música mai no s’oblidarà i sempre es tindrà present tot el que va representar com a home. Marta Casals, violoncel·lista porto-riquenya i vídua de Pau Casals.
2. Si alguna cosa va distingir la seva tasca, si un terme serveix per a definir la seva presència en aquest món com a músic i com a ciutadà, aquesta paraula és la integritat […] ser patriota, demòcrata i músic fou sempre una sola tasca per a ell. Enric Casals, violinista i germà de Pau Casals.
3. Casals ha sabut comprendre amb molta clarividència que el món corre un perill més gran per part dels qui toleren el mal, o el fomenten, que per part d’aquells que el cometen. Albert Einstein, científic alemany.
4. La fràgil humanitat sempre ha necessitat homes que salvessin el seu honor. Aquest artista n’és un, un reivindicador del gènere humà. Thomas Mann, novel·lista alemany (Premi Nobel de Literatura, 1929).
5. El món sencer estarà sempre més en deute amb Pau Casals, però el nostre deute, els dels catalans, encara és molt més directe i ineludible, i només el podrem pagar essent dignes del seu record i aprenent-nos l’ensenyament essencial dels trets més definidors de la seva llarga i gloriosa vida: treball i fidelitat. Oriol Martorell, pedagog català.
6. Ens va ensenyar moltes coses de la música que mai no oblidarem, però el que més ens va ensenyar és el valor de ser sincers amb nosaltres mateixos com a éssers humans, per servir sempre a una nova ambició i a un nou nivell al servei dels altres. Isaac Stern, músic nord-americà, considerat un dels millors violinistes del segle XX.
7. La recerca profunda i gairebé microscòpica del detall, una paciència incommovible, un sentit de vinculació amb la terra, a una tradició, a un concepte, a una manera de ser quasi botànica, una persistència no violenta que té quelcom d’obstinació com la resistència de les plantes contra totes les crueltats de la naturalesa, mostren a aquest món ple d’homes insignificants i de cors febles un ésser la senzillesa, la grandesa i la integritat del qual ens retornen la fe en la natura humana. Yehudi Menuhin, violinista i director d’orquestra jueu.
8. Un músic fantàstic, comparable a altres figures de l’art d’aquest país. Com el Picasso de la música, equiparable en projecció a Miró o Dalí. Zubin Mehta, director d’orquestra indi.
9. Aquell qui coneix el caràcter més freqüent en els músics, resta estupefacte davant la senzillesa de Casals, que concorda plenament amb el seu talent. Emil Ludwig, escriptor alemany.
10. Vos, heu consagrat la vida a la veritat, a la bellesa i la pau. Com a home i com a artista personifiqueu els ideals simbolitzats per la Medalla de la Pau de les Nacions Unides. Maha Thray Sithu U Thant (Birmània), secretari general de les Nacions Unides 1971.
11. És un músic tan gran perquè també és un home profund. Albert Schweitzer, teòleg, pacifista, metge i músic alemany, Premi Nobel de la Pau (1952).
12. El treball dels artistes roman com a símbol de la llibertat humana, i ningú ha enriquit més notablement aquesta llibertat que Pau Casals. J. F. Kennedy, 35è president dels Estats Units.
13. Considero Pau Casals com el més gran violoncel·lista que mai ha existit. Ha desenvolupat el seu art, des del punt de vista tècnic, amb la major perfecció, però, alhora, aquest art manifesta una humanitat que tan sols els artistes de veritable grandesa poden expressar. Jean Sibelius, compositor finlandès.
14. Aquell que no ha sentit mai Pau Casals, no sap quina pot ésser la sonoritat d’un instrument de corda. Aquesta síntesi de bellesa material i espiritualitat és única. Wilhelm Furtwängler, director d’orquestra i compositor alemany.
Foto: Fundació Pau Casals
Foto: Fundació Pau Casals
