11 abril, 1993. La una de la matinada. Guillem Agulló era a la plaça de Montanejos amb els amics. Pedro Cuevas, membre d’un grup d’extrema dreta, es dirigeix cap a ells recriminant-los que porten una enganxina en què es llegeix: “Mata nazis”. Un amic de Guillem diu: “Ja estan ací els racistes de Marxalenes”. Es produeix una baralla. Arraconen en Guillem, queda indefens. L’aïllen en un carreró. Li claven una navalla al cor i mor. Amb el cos a terra, canten “Cara al sol”.
Pedro Cuevas va ser condemnat a catorze anys de presó per homicidi. En va complir quatre. La resta de membres del grup van ser absolts. El jutge va resoldre que no havia estat pas un assassinat per motius polítics, sinó una baralla entre joves. Recordem el noi de Burjassot escoltant una cançó que Obrint Pas li dedica: No tingues por.
Ja no puc veure més enllà
dels teus ulls que m’estan mirant,
quants cops hem hagut de callar.
He estat un temps sense pensar
somriures que no tornaran,
he estat un temps sense parlar.
No estàs sol, no tingues por,
ja ningú embrutarà el teu cos.
No estàs sol, no tingues por,
ja ningú destruirà el teu cor.
Ja no puc veure més enllà
dels teus ulls que m’estan mirant,
quants cops hem hagut de callar.
He estat un temps sense pensar
somriures que no tornaran,
he estat un temps sense parlar.
No estàs sol, no tingues por,
ja ningú embrutarà el teu cos.
No estàs sol, no tingues por,
ja ningú destruirà el teu cor.
Si l’haguéreu vist plorar
mai no l’hauríeu oblidat,
com jo que sempre el duc
dins el meu cap.
La gent es pregunta
com soc capaç d’odiar,
si l’haguéreu vist plorar
mai no l’hauríeu oblidat.
No estàs sol, no tingues por,
ja ningú embrutarà el teu cos.
No estàs sol, no tingues por,
ja ningú destruirà el teu cor.
Sempre anirem obrint pas.
No estàs sol, no tingues por,
ja ningú embrutarà el teu cos.
No estàs sol, no tingues por,
ja ningú destruirà el teu cor.
Cap agressió sense resposta.
Sempre anirem obrint pas.
0
0
