Sergio Pitol va néixer el 18 de març del 1933 i ha mort el 12 d’abril del 2018 als 85 anys. Guardonat amb el Premi Cervantes el 2005, recordem l’escriptor, traductor i diplomàtic mexicà llegint-ne 14 reflexions.
Foto: Instituto Cervantes
1. Un és els llibres que ha llegit, les pintures que ha vist, la música que ha escoltat i oblidat, els carrers que ha recorregut. Un és la seva infantesa, la seva família, uns quants amics, alguns amors, bastants emprenyadors. Un és la suma minvada per infinites restes.
2. La inspiració és un terme menyspreat per tots els pedants del món, i també pels seus cosins: els cursis.
3. El llibre fa una multitud de tasques: algunes supèrbies, d’altres deplorables; distribueix coneixements i misèries; il·lumina i enganya; allibera i manipula; enalteix i rebaixa; crea o cancel·la opcions de vida. Qui odia els llibres odia la vida.
4. [Per què escrius?] Aquesta pregunta s’ha fet moltíssimes vegades i ningú pot contestar-la amb exactitud, perquè un escriptor por dir que un dia escriu per tal raó i un altre, per altres motius. I és el mateix que li passa al músic, al pintor, a l’artista, al matemàtic. Escric perquè de nen vaig tenir molt mala salut i vaig passar gran part de la meva infantesa llegint.
5. La inspiració és el fruit més delicat de la memòria.
6. Un llibre llegit en diverses èpoques es transforma en diversos llibres.
7. Un novel·lista és algú que escolta veus a través de les veus.
8. Estic convençut que ni tan sols la inexistència de lectors podrà desterrar la poesia.
9. Lliure del pes de les modes, de les capelles, de qualsevol urgència d’informació, llegir es convertiria en un acte d’hedonisme.
10. La cultura és una lluita contracorrent.
11. Escriure ha estat, si em deixeu fer servir l’expressió de Bajtín, deixar un testimoni personal de la mutació constant del món.
12. La ment totalitària no accepta la diversitat, és per essència monològica. Només admet una veu: la que emet l’amo i servilment repeteixen els seus vassalls.
13. Només ens hem de defensar d’una influència: la d’un mateix.
14. L’únic que es pot fer per seguir endavant és no deixar-se endur pel derrotisme i treballar.
