Sorteig

Gilead

Sortegem 4 exemplars del llibre de Marilynne Robinson, premiat amb el Pulitzer

| 15/04/2018 a les 15:29h
Especial: Sorteig
Arxivat a: Biblioteca, Gilead, tast editorial, sorteig, Marilynne Robinson
El 1956, pressentint que la vida se li acaba, el reverend John Ames prepara el que serà la seva única herència: una carta al seu fill de set anys. Li parla de les desfetes de l’ànima, de l’exaltació de la carn i dels errors del cor.

Al llibre Gilead, premi Pulitzer 2005 i editat en català per Edicions de 1984, l'escriptora estunidenca Marilynne Robinson (1943), a través de les paraules del reverend Ames, dedica un himne lúcid a la vida. En llegim l'arrencada i, de cara a Sant Jordi, en sortegem 4 exemplars. Per participar-hi només cal enviar un mail dient que us interessa a participacatorze@gmail.com
 

Foto: Anna Magal

 

Ahir a la nit et vaig dir que potser tard o d’hora me n’aniria, i vas dir on, i et vaig dir amb Nostre Senyor, i vas dir per què, i et vaig dir perquè sóc vell, i vas dir: «No et trobo vell». Em vas agafar la mà i vas dir no ets gaire vell, com si així resolguessis l’assumpte. Et vaig dir que potser tindries una vida molt diferent de la meva i de la vida que havies tingut al meu costat, i seria meravellós, perquè hi ha moltes maneres de viure una bona vida. I vas dir: «La mare ja m’ho ha dit». I després vas dir: «No riguis, perquè et pensaves que em reia de tu». Vas estirar el braç i em vas posar els dits als llavis i em vas adreçar aquella mirada que no he vist mai de la vida excepte a la cara de la teva mare. És una mena d’orgull furiós, apassionat i sever. Sempre m’estranya una mica constatar que les meves celles no s’han socarrat després de rebre una d’aquestes mirades. Les trobaré a faltar.

Sembla ridícul suposar que els morts puguin trobar a faltar res. Si ets un adult quan llegeixis això (la meva intenció en escriure aquesta carta és que ho llegeixis aleshores), farà temps que hauré mort. Sabré si fa no fa tot el que cal saber sobre el fet d’estar mort, però és probable que m’ho calli. Em fa l’efecte que la cosa va així.

Molta gent m’ha preguntat com és la mort, a vegades tan sols una o dues hores abans de descobrir-ho pel seu compte. Fins i tot de molt jove, gent tan gran com sóc jo ara m’ho preguntava, m’agafava les mans i em mirava als ulls amb aquells vells ulls lletosos, com si sabessin que jo ho sabia i volguessin obligar-me a explicar-ho. Normalment, jo deia que era com tornar a la llar. No tenim cap llar en aquest món, deia, i després venia a aquesta vella casa i em preparava un cafè i un entrepà d’ous fregits i, quan vaig tenir ràdio, l’escoltava, sovint a les fosques. ¿Recordes aquesta casa? Segurament, una mica. Vaig créixer en cases pastorals. He viscut en aquesta la major part de la vida, i en vaig visitar moltes altres perquè els amics del pare i la majoria dels parents també vivien en cases així. I si hi pensava, en aquell temps, tot i que no ho feia sovint, pensava que aquesta era la pitjor, la més exposada als corrents d’aire i la més lúgubre. Bé, aleshores m’ho semblava. Aquesta vella casa està molt bé, però aleshores hi vivia sol i per això la trobava estranya. No em sentia gaire a casa meva en el món. Ara sí.

I ara diuen que el cor em falla. El metge va fer servir el terme angina pectoris, i tenia una sonoritat teològica, com ara misericòrdia. Bé, a la meva edat ja t’esperes aquesta mena de coses. El meu pare va morir vell, però les seves germanes no van viure gaire, ben mirat. O sigui que no puc estar sinó agraït. Sento, això sí, no tenir gairebé res per deixar-vos, a tu i a la teva mare. Uns llibres vells que no voldria ningú més. No he guanyat mai gaires diners, i mai no m’havien amoïnat. L’últim que se m’acudia pensar era que deixaria dona i fill, creu-me. Hauria estat més bon pare si ho hagués sabut. Hauria fet un racó per a vosaltres.

 

 Gilead


 © Marilynne Robinson
 © de la traducció: Emili Olcina 
 © Edicions de 1984

COMENTARIS

Gilead
Núria Tomàs AlsinaAnònim, 16/04/2018 a les 17:33
+0
-0
Els últims moments sempre solen ser els més clars

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
L'edifici de Gaudí obre les portes a tothom el dia dels llibres i les roses
01/01/1970
La Universitat de Barcelona obre les portes a qui vulgui gaudir de les matemàtiques i la informàtica
01/01/1970
Escriptors locals i internacionals conversen sobre literatura a les portes del 23 d'abril
01/01/1970
El festival «Lo Closcamoll» ofereix concerts per a tota la família
01/01/1970
Un vídeo ens alerta sobre les (doloroses) conseqüències de tenir una mirada plena de prejudicis
01/01/1970
Revivim el capítol de la sèrie en què arriba l'estiu en forma de musical
01/01/1970
Un anunci mostra la necessitat de plantar cara al «bullying» tant si ens toca de prop com de lluny
01/01/1970
Un espectacle d'Ivan Vasiliev reflexiona sobre la ceguesa de la societat al Centre Cultural Terrassa