Georg Friedrich Händel va néixer a Halle (Alemanya) el 23 de febrer del 1685 i va morir a Londres el 14 d’abril del 1759. Recordem un dels compositors més emblemàtics del barroc anglès escoltant-ne l’Hallelujah, que forma part d’El Messies. L’interpreten, al Palau de la Música, cantaires que van ser sel·leccionats per formar part d’El Messies participatiu, impulsat per l’Obra Social La Caixa. Mentre l’escoltem, descobrim 14 curiositats d’aquesta obra.
1. Georg Friedrich Händel va néixer a Halle, Alemanya, el 23 de febrer de 1685 i va morir a Londres el 14 d’abril de 1759. El reconeixement que tenia a Anglaterra era tan gran que li havien concedit la nacionalitat anglesa i era el compositor reial.
2. Les seves òperes tenien un paper destacat a la vida musical anglesa. N’havia escrit 38 i, a part, també creava himnes per a coronacions i aniversaris.
3. Com que tenia una gran habilitat per compondre fragments corals, estava molt valorat entre el públic amateur, però mentrestant, se l’havia encasellat en aquest estil.
4. Händel també s’havia introduït al nou gènere dramàtic de l’oratori, tot i que no era gens comú a la tradició musical anglesa. El primer va ser Esther i després van venir Saül i Israel a Egipte.
5. Però aquestes obres dramàtiques no encaixaven amb el públic anglès. Tot i que havia conegut de ben a prop l’èxit, a partir del 1730 l’interès del públic cada vegada era més baix. El 1741 va plantejar-se la possibilitat de marxar d’Anglaterra.
6. Va ser aleshores quan el virrei d’Irlanda, William Cavendish, li va fer un encàrrec que li va capgirar la vida: un oratori que havia d’estrenar-se l’hivern del 1742 a Dublín. Els beneficis d’aquesta obra anirien destinats a obres de beneficència.
7. Händel, que llavors tenia 56 anys, va començar-la el 22 d’agost de 1741 i la va acabar el 14 de setembre. És a dir, la va tenir feta en tres setmanes.
8. El Messies es va estrenar el 13 d’abril de 1742 al New Music Hall de Dublín. Va tenir una gran rebuda i es van recollir quatre-centes lliures (una fortuna, a l’època), que van ser distribuïdes entre tres institucions benèfiques.
9. Un diari de l’època en va dir: “Dimarts passat, en la nova sala de música del carrer Fishamble, va ser interpretat el gran oratori del senyor Händel, El Messies. Els millors jutges van coincidir a definir-la com una obra de les que no hi ha: falten paraules per expressar el plaer exquisit que va rebre el públic de la sala, plena de gom a gom. El més sublim, el més grandiós, i la tendresa, adaptats als mots més elevats, majestuosos i commovedors, transportaven i encantaven el cor i l’orella.”
10. Händel va tornar a Londres l’agost del 1742 i el març següent El Messies va sonar al Royal Covent Garden amb una acollida freda i distant d’un públic a qui sobtava molt escoltar les Sagrades Escriptures en un teatre. Com que hi havia qui el criticava per profanar un tema sagrat en un teatre, a Londres El Messies es va estrenar amb el títol de Sacred drama.
11. A poc a poc l’obra es va anar consolidant i va acabar sent acceptada pels londinencs. A partir del 1750, es va començar a interpretar regularment al Foulding Hospital, un hospici per a nens orfes que rebia els guanys íntegres de la recaptació.
12. Des de la seva estrena a Dublín fins a la mort del compositor, El Messies va ser interpretat seixanta-vuit vegades, més que cap altre dels seus oratoris.
13. Ell mateix el va dirigir a trenta-sis ocasions, i aquesta va ser l’última obra que va sentir en un concert, el 6 d’abril de 1759, només vuit dies abans de morir.
14. Trenta anys després de la seva mort, Franz Joseph Haydn va escoltar aquesta obra, el va meravellar tant que li va servir d’inspiració per als seus dos grans oratoris, La Creació (1798) i Les estacions (1801).
El concert sencer interpretat per cantaires que han format part de Cantem el Messies:
