Educació

«El contrari de l'educació està en la fredor»

El més important de la formació personal és el procés i no el resultat

«Odiar-se és més fàcil del que sembla»

Especial: Educació
Arxivat a: Sala d'estar, Josep Maria Esquirol, CCCB, educació
Forma, formació i formar-se són les tres paraules clau que el filòsof Josep Maria Esquirol va fer servir a la xerrada La generositat de l'educació, que va fer al CCCB, en el marc del cicle Som adults? En llegim 14 fragments que busquen l'essència d'ensenyar i el camí de la maduresa. 


1. [Citant Les ciutats invisibles, d'Italo Calvino]: "L'infern dels vivents no és una cosa que serà. Si n'hi ha un, és aquell que ja és aquí: l'infern que habitem cada dia. Hi ha dues maneres per no patir-lo: la primera resulta fàcil per a molts: acceptar l'infern i esdevenir-ne part fins al punt de ni tan sols veure'l. La segona és arriscada i demana atenció i aprenentatges continuats: cercar quina cosa al bell mig de l'infern no és infern i fer-ho durar i donar-li espai." Vet aquí una possible i boníssima cultura de l'educació: fer durar el bo i donar-li espai, és a dir, fer-lo créixer i fer-lo madurar.
 
2. On és la maduresa de les persones? L'expressió més clara de la maduresa és la generació de fruits, de la mateixa manera que quan una planta és madura és quan dona fruits. L'educació té a veure amb la generació de fruits. Ens podrem fer dues preguntes: com s'ajuda a madurar? I l'altra pregunta: de quina mena de fruit estem parlant?
   
3. La forma té a veure amb la diferència. Només amb forma hi pot haver món. [...] Educar i formar són sinònims. Hi ha un camí que va de la forma a la formació i de la formació al formar-se que és molt revelador. La forma és la condició de possibilitat, la formació és un procés que tendeix a ser lineal, i formar-se és un procés reflexiu. El contrari de la forma és la indeterminació i el caos, el contrari de la formació és la disgregació i la dispersió, i el contrari de formar-se és perdre's i destruir-se.
 
4. La forma de qui s'està educant cada vegada és més forma, a l'inrevés que el castell de sorra de la platja, que es va desfent amb el vaivé de les ones. El que és homogeni és el caos: en el caos no hi ha diferència, tot és el mateix.
 
5. La formació és un procés que es desplega en el temps, s'ha de tenir paciència, dura, mentre que la societat de la informació tendeix a la instantaneïtat. La formació és discreció, en canvi la societat de la informació tendeix a l'exhibicionisme; la formació s'adreça al fons de la persona, la societat de la informació tendeix a moure's en la superfície de l'actualitat. La formació demana serenitat, en canvi la societat de la informació tendeix a un cert desfici. La formació és el procés de transformació, que vol dir passar d'una forma a una altra. D'una forma més tendra i primerenca a una de més madura, desenvolupada i fructífera.
 
6. Un martell és bo si va bé per clavar claus. L'ús de la cosa determina si la forma és adient o no. Un ganivet que no talli vol dir que ja no té la forma adient. La formació professional és l'adquisició d'una forma que habilita per desenvolupar bé una determinada funció. [...] Cuiner, pilot, jutge, metge, mestre són formes diferents i representa que hi ha un itinerari que ha de servir per a l'adquisició d'aquesta forma. Són formes tècniques: un dentista serà un bon dentista, si ho fa bé.

7. Quan parlem de formació no només ens referim a la formació professional, sinó també a la personal. Aquí intervé la suposada forma adient de la persona. Ja no és gens clar que puguem establir quina seria la forma adient de la persona i de quina manera la podríem trobar. La formació personal no l'acabem mai, mentre que la professional, sí.

8. He començat parlant de la forma, per passar a la formació i ara, a la formació, cal parlar del formar-se. El filòsof Hans-Georg Gadamer té una conferència que es diu "Educar és educar-se", en què mostra la importància del reflexiu: una cosa reflexiva és com un jonc que es torça sobre si mateix i la punta es mira l'arrel.

9. Sòcrates recomana als seus ciutadans que tinguin cura d'ells mateixos: "Tu, que ets el ciutadà de la ciutat més important del món, com és que estàs tan preocupat per la glòria, l'honor i la riquesa, i en canvi del seny, de la veritat i de l'ànima no te n'ocupes ni hi penses?" Com és que estàs tan perdut i distret i en canvi tan poc atent a tu mateix? La finalitat de l'educació seria aconseguir aquesta reflexivitat.

10. El més important de la formació personal és el procés i no el resultat. Això serà equivalent a dir que buscàvem la forma madura de la persona, però potser aquesta persona té una forma especial, i no acaba de ser exactament una forma. Potser això que estem buscant, més que una forma, té la forma de ser font de formes. Si això fos així, les persones estaríem buscant no un model, sinó sentit. Allò que orienta la vida no és un model, sinó un sentit. Això ens podria ajudar a veure que el problema d'avui no és la manca de model, sinó l'admissió massa fàcil de models, com els consumistes i els competitius.

11. No ens podem tractar a nosaltres mateixos com a coses. No podem reduir l'humà a una cosa ni a un fet. [...] Aquest retorn cap a un mateix no duu a cap mena d'aïllament, sinó que esclata i es mostra generant i creant. La generositat, que és oferir allò que surt d'un mateix, podria ser l'essència de l'educació. 

12. A la pregunta "què és la vida per a nosaltres?", la resposta és el fet meravellós de sentir-nos vivint. Ja hi ha aquesta reflexivitat, que és involuntària: ens sentim vivint sense decisió, inevitablement i sortosament. Això és el mateix que dir que l'essència de la vida humana és la sensibilitat. Aquest sentir-nos vivint és una manifestació majúscula de la sensibilitat, en un sentit auster, sense sensibleria, sinó essencial, profund i sorprenent. 

13. La sensibilitat significa la capacitat de rebre, de ser afectat, de ser commogut. L'humà es podria definir com el commogut, aquell que podria ser trasbalsat de manera molt fonda pel que succeeix. La idea seria que només les persones commogudes generen; només qui és capaç de rebre i quedar afectat pot donar; només qui escolta pot parlar.

14. Després del desastre de la Segona Guerra Mundial, el filòsof Theodor Adorno va escriure un text curt molt oportú que no ha perdut gens de força, Com educar després d'Auschwitz. Diu que l'essència de l'educació ha de ser combatre la insensibilitat i extirpar la fredor. Vet aquí, doncs, la tesi que he sostingut: que l'essència de l'educació està en la sensibilitat que genera i el contrari està en la fredor que fa mal. 
 

Foto: Adrià Costa

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El CCCB acull un diàleg entre Xavier Aldekoa i Alfonso Armada sobre què han viscut al continent
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La Universitat de Barcelona vol fomentar l'anàlisi i la reflexió
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
L'avinguda de la Catedral s'omple de cultura, llibres i llibertat
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La Pedrera acull tres intèrprets i un compositor en la nova edició d'aquest programa de concerts
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
L'emoció de l'actriu en rebre l'Oscar honorífic de mans de Gregory Peck
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
14 reflexions de l'actor, que defensava «la lluita per la nostra república, del cinema o del que sigui»
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Un curt sobre la possibilitat d'agafar les regnes de la nostra vida
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El Teatre Nacional de Catalunya presenta la programació de la nova temporada