“Tinc cony i soc una dona. O això m’han dit des que vaig néixer. Blanca i europea. M’agraden els homes i visc en parella: una relació heterosexual i monògama. Vaja… que soc molt mainstream. I ric sola només de pensar-ho. Però és així: acumulo força privilegis i la meva vida sentimental és d’allò més convencional. Aleshores, què faig qüestionant-me l’amor romàntic, la cultura monògama, la família tradicional, el codi binari de gènere i els seus rols sexistes? Si, a la pràctica, reprodueixo feliçment el patró. Ai. Intento respondre’m.”
Així és com la periodista i il·lustradora Júlia Bertran comença el llibre M’estimes i em times, publicat per Bridge Editorial on, amb els seus dibuixos i entrevistant Carolina del Olmo, Teo Pardo, María Riot, Brigitte Vasallo, Niño del Elche i Mari Luz Esteban, posa de cap per avall la idea de l’amor romàntic. Passegem entre 14 de les il·lustracions que hi trobem i reproduïm alguns fragments de les converses.
1. “El pensament amorós hegemònic és la matriu d’un ordre social desigual, i s’ha d’observar des del punt de vista de gènere, perquè s’aplica d’una manera molt diferent a homes i dones, però també a classes socials, ètnies…”, Mari Luz Esteban (doctora en antropologia social i poeta).
Il·lustradora: Júlia Bertran
2. “No es pot ser heterosexual d’una manera acrítica, innocent. Cal estar alerta davant dels mandats culturals”, Mari Luz Esteban.
Il·lustradora: Júlia Bertran
3. “La fidelitat és posar la cura i la paciència al centre. Negar-nos als “afectes de supermercat”, com diu la Marina Garcés. Amb qui follo o no follo… No té cap mena d’importància”, Brigitte Vasallo (escriptora i activista feminista i antiracista).
Il·lustradora: Júlia Bertran
4. “Jo, en un món racista, masclista, capitalista, no puc estar sola! Si caus pel carrer ningú no t’ajuda! Jo no puc sobreviure sola! De fet, ningú pot. Però llavors… què? Doncs vull un món amb vincles, on, precisament, si caic al carrer, algú em reculli”, Brigitte Vasallo.
Il·lustradora: Júlia Bertran
5. “No poden veure’s a si mateixos tenint sexe a canvi de diners, quan després queden amb desconeguts per Tinder i fan el mateix, però sense l’intercanvi econòmic”, María Riot (prostituta, feminista, actriu porno i activista).
Il·lustradora: Júlia Bertran
6. “Per què parlem de cosificació només quan hi ha sexualitat pel mig? Quan tenim un noi a l’Starbucks i l’empresa només vol els seus braços per fer servir la màquina registradora, la gent no pensa: “Ai, pobre noi, està cosificat!””, María Riot.
Il·lustradora: Júlia Bertran
7. “Les dones amb molt desig sexual són considerades anormals i malaltes; per això la paraula nimfòmana no existeix en masculí”, Coral Herrera (escriptora i comunicadora feminista).
Il·lustradora: Júlia Bertran
8. “El potencial revolucionari de l’amor es troba en la seva dimensió social. Si expandim l’amor més enllà de la parella, cap a la comunitat, podrem acabar amb les malalties de transmissió social: homofòbia, lesbofòbia, transfòbia, xenofòbia, racisme, masclisme, misogínia…”, Coral Herrera.
Il·lustradora: Júlia Bertran
9. “Soc exflamenc, exciutadà, exgai, exbisexual, exhome… I això suposa no saber el que soc avui dia. Perquè tampoc depèn de nosaltres, depèn del context”, Niño de Elche (músic).
Il·lustradora: Júlia Bertran
10. “La societat t’obliga a identificar-te. En tot. La meva pràctica és no entrar en el joc. Ni en la conversa. Jo, en el meu dia a dia, no faig servir cap fórmula dialèctica marcada pels gèneres”, Niño del Elche.
Il·lustradora: Júlia Bertran
11. “En el nostre rebuig de l’amor romàntic per monògam, crec que pesa la nostra dificultat de convertir un vincle fogós inicial en un vincle serè. En som incapaços per una socialització bolcada en l’hedonisme, en el consumisme i en la idea d’elegir”, Carolina del Olmo (filòsofa i autora de Dónde está mi tribu?).
Il·lustradora: Júlia Bertran
12. “Som en un món en què aprenem precisament a no cuidar ni comprometre’ns amb ningú. I arribar a adults sense haver tingut aquesta possibilitat em sembla molt dolent”, Carolina del Olmo.
Il·lustradora: Júlia Bertran
13. “Per a mi l’estratègia política no pot ser reivindicar la normalitat. Per a mi ha de ser dinamitar-la”, Teo Pardo (treballa a Sida Studi, una entitat que es dedica a la promoció de la salut sexual, posant el plaer al centre).
Il·lustradora: Júlia Bertran
14. “El desig travessa les nostres vides d’una manera clau, perquè condiciona com reconeixes el teu cos, com el cuides, com et relaciones amb els altres, què permets i què no”, Teo Pardo.
Il·lustradora: Júlia Bertran
M’estimes i em times
© Júlia Bertran
© Bridge Editorial, 2017
