No-ficció

Soc la meva mare

És ella que em mira des del fons i em diu què fas? on vas així i què hi faig jo aquí?

| 30/04/2018 a les 11:48h
Especial: No-ficció
Arxivat a: Sala d'estar, no-ficció, literatura

Najat El Hachmi. Foto: Adrià Costa



Soc la meva mare quan em miro al mirall, amb els ulls que es van assemblant als seus, amb tots aquells matisos que se li feien al voltant i que ja comencen a notar-se’m a mi. No, no són línies d’expressió, són expressions en si mateixes o la conseqüència d’una expressivitat que hauria d’haver sortit per altres bandes. Soc la meva mare quan em miro al mirall. És ella que em mira des del fons i em diu què fas? on vas així i què hi faig jo aquí? Em mira des dels miralls dels lavabos d’un gran edifici amb grans escales que al capdamunt sostenen un escenari des d’on parlo. És la meva mare que parla des d’allà dalt i que al lavabo m’ha preguntat què hi feia jo allà, què hi feia ella allà. Què hi fem totes dues aquí dalt amb tanta gent que ens mira i que espera que diguem alguna cosa interessant? Què volen que els digui que no sàpiguen ja de la vida? Tanta gent junta no necessita que nosaltres els diguem res.

Soc la meva mare que em mira des del mirall de cada lavabo de cada conferència, taula rodona, xerrada o entrevista tant si és dalt d’un escenari com assegudes en una racó d’una habitació, tant si és amb un cafè com amb un ram de flors que fan venir mareig i et deixen el nas congestionat, tant si és a soles, amb un presentador que en sap molt de presentar-te com amb un presentador que no sap res de tu, tant amb una companya de taula que et permet que siguis brillant i espontània i modulis el discurs de manera que capti l’atenció del teu públic i al final et diguin que els ha agradat molt, ets molt valenta de dir les coses que dius, com si és amb algú que no sap gairebé qui ets i diu coses de tu que no són veritat però surten a la wikipedia, o coses imprecises i l’has de corregir només començar i no entens el que diu o no t’agrada o no t’agraden les flors que us han posat al davant o et deixa allà dalt com si no passés res per estar sola a dalt de l’escenari amb tanta gent que t’espera la veu. Sempre soc la meva mare quan hi ha un públic que espera, tant si és amb delit i les defenses baixes com quan és un públic que no sap què hi fa allà ni què hi va a escoltar ni què els has de dir que els pugui interessar i esperen les croquetes de l’aperitiu.

Soc la meva mare també als lavabos dels hotels, dels trens, de les estacions, dels avions que van portant-me al jet lag. Soc la meva mare que travessa continents i observa la mena de persones que s’asseuen a la classe preferent dels trens de llarga distància, quins diaris llegeixen i si demanen suc o cava o vi o si es mengen els fruits secs dels aperitius. Soc la meva mare que omple banyeres d’habitacions d’hotel per sentir-se dins d’alguna cosa i deixar de sentir-se fora de tot. Soc la meva mare que es menja els cacauets dels minibars fent veure que només en menjarà un parell o tres per fer-se passar la gana i acaba devorant tota la llauna com el monstre de les galetes i se sent trista després perquè ni n’ha gaudit ni res de res.

Soc la meva mare que escriu els articles i les novel·les i els contes i el diari i que tothora escriu com si a la vida no hi hagués res més que escriure. Soc la meva mare que es preocupa d’un correu que va enviar malament i un article que no era el que havia d’enviar en un dia que ja és massa tard i que pensa mira que ja ho sabia jo que no estaves preparada per a tanta pressió, que jo ja t’ho deia que aquí no hi fem res i que val més que tornem cap a casa a fer una mica de pa per als teus germans i a planificar una vida més senzilla i més fàcil, que mira que jo ja t’ho deia. Soc sempre la meva mare que em dic que ja t’ho deia jo. Soc la meva mare que no pot dormir i escriu, que encara que es llevi d’hora escriu perquè no pot dormir. Soc més que mai la meva mare quan em pentino com ella amb la clenxa a un cantó i unes ones que es fan soles a banda i banda i una mirada de costat que es mira el mirall on soc jo que soc la meva mare. Soc la meva mare quan intento evadir-me del fet que no soc la meva mare fent-me alcohòlica o drogoaddicta o addicta al sexe o qualsevol altra compulsió que em porti a oblidar-me del fet que en realitat no soc la meva mare i no passo de la primera copa perquè no puc fugir del mirall que em diu que, ni que sigui una mica, sí que soc la meva mare.

Soc la meva mare que té un fill i el cuida i es cuida de la casa i es preocupa per les cortines i per les plantes, per les fruites i les verdures i les gangues del mercat i les receptes de cuina. Soc la meva mare que quan ha acabat de treure polls es posa a escriure novel·les i quan ha planxat un vestit marxa cap a una conferència, xerrada o taula rodona. Soc la meva mare que camina amb sabates de taló i una maleta que esmorteeix el so de les sabates de taló mentre es dirigeix cap a la parada de taxis per agafar el tren, agafar un avió i fer entrevistes en llengües estrangeres que la meva mare no coneix, en universitats estrangeres de països que la meva mare no sap ni on són. Soc la meva mare que va fent camí, la meva mare que no va aprendre mai a llegir i escriure i que per trucar als seus fills ha de posar una fotografia al costat dels seus números de telèfon.

Soc la meva mare que em troba a faltar però que no em truca mai no sé si perquè la fotografia la va perdre o perquè no acaba d’entendre això de tenir una filla que agafa avions i trens i taxis per anar a llocs que no sap ni on són i fer coses que no sap què són com ara escriure llibres on explica coses que no explica gaire gent i que potser no s’haurien d’explicar mai. Soc la meva mare que escriu un conte sobre el fet que soc la meva mare que pensa que no cal explicar contes d’aquesta mena.

 

 

COMENTARIS

Najat
Dolors Vilardell ibTebes, 30/04/2018 a les 11:55
+16
-0
Estimada
NAJAT
No ets la té teva a mare
La teva mare es amb tu
Mare
Merceneta, 30/04/2018 a les 12:31
+2
-0
M'hi he sentit reflectida.
Jo a voltes quan em miro al mirall veig a la mare
La vida
Loubna, 30/04/2018 a les 13:13
+0
-0
Ets la teva mare en una versió millorada i evoluciona. Els fills són la evolució dels pares .petons
Mare
Anònim, 30/04/2018 a les 23:12
+0
-0
Precios gràcies
Gràcies!
Anònim, 01/05/2018 a les 12:51
+1
-1
Preciós. De debò. Gràcies!
Preciós
Anònim, 01/05/2018 a les 19:41
+0
-0
Es bonic el que escrius, es el meu mirall de com hem semblo a la meva mare...i mentrestant obserbo a la meva filla.
Una joia!
Anònim, 04/05/2018 a les 10:55
+0
-0
Poses paraules al que moltes de nosaltres sentim.

Gràcies mil!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La ciutat celebra la 63a edició del certamen floral
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La cara fosca d'una comunitat s'enfronta a les seves pitjors pors al Teatre Nacional de Catalunya
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
14 propostes del festival poètic de la capital
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La Universitat de Barcelona celebra la «VI Festa de la Ciència»
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Un anunci mostra què provoca tractar els altres amb estima o amb menyspreu
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Un anunci mostra quantes vegades les dones són assetjades a les discoteques
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Details of your look, like your touch/ Killing me by shot, just in once
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El CCCB projecta un avançament del documental «Dos Cataluñas»