En veu alta
01/01/1970
Perquè has vingut de l'ona sense ordre ni concert
En veu alta
01/01/1970
caminar sense crosses,/ fer l’amor sense haver de demanar permisos
En veu alta
01/01/1970
Tants de records de tu se m'acumulen/ que ni deixen espai a la tristesa
En veu alta
01/01/1970
com si ni jo me n'adonés:/ com una almoina que se'm fes
01/01/1970
Així, mai no vaig saber/ on plantaves el peu ni les arrels,/ mai no vaig poder parlar amb tu
En veu alta
01/01/1970
sobre els fogons, hi trobaràs/ les restes d’un silenci mal cuinat
En veu alta
01/01/1970
Però no vols endevinar mai als meus ulls/ qui sóc jo, com sóc jo
En veu alta
01/01/1970
tot sol amb la meva barca/ iria a cercar l'amor/ per ports i cales llunyanes
En veu alta
01/01/1970
L’has vetllada durant tota la nit/ i t’ajeus al seu llit al costat d’ella
En veu alta
01/01/1970
Estimat/ Rosselló/ si podies/ venir/ amb la barca/ del temps
En veu alta
01/01/1970
«envejecer, morir,/ es el único argumento de la obra»
En veu alta
01/01/1970
He endreçat el calaix; ja l'hi tenia/ però no se sap mai què pot passar
En veu alta
01/01/1970
«Vaig comprendre, amiga meva, que havia vist la teva ànima»
01/01/1970
La cicatriu em divideix en dues parts l'aixella
En veu alta
01/01/1970
el vent s'endurà totes les paraules/ que hem malmès de tant dir-les sense amor
En veu alta
01/01/1970
Si he mort un home n'he mort dos: el vampir que afirmava ser tu
01/01/1970
«y la impotencia de la madre que vio al hijo atropellado y no hizo nada, no hizo nada»
01/01/1970
«He pensat en vostè i en tots nosaltres/ ara que sóc una ombra amarga seva»
01/01/1970
Si t’enamores sota la pluja, l’amor perdura més que no si fa bon temps
01/01/1970
Si t’enamores sota la pluja, l’amor perdura més que no si fa bon temps
01/01/1970
D'aquí a molts anys potser recordaràs/ que algú, algun dia, et va estimar moltíssim
En veu alta
01/01/1970
El meu desig també fóra aquest: una llenca de camp on hi hagués un hort
01/01/1970
«o bé des de l'escuma d'un sol bes,/ proclamo el meu amor, el legitimo»
01/01/1970
«I, pas a pas, sabent/ que ens duien els meus peus,/ vaig gosar créixer amb tu»
01/01/1970
Lágrimas y sollozos reprimidos/ Boca que escupe tierra
01/01/1970
Dame algo más que silencio o dulzura./ Algo que tengas y no sepas
01/01/1970
M'havia imaginat que el japonès menjaria amb una pulcritud exagerada, irritant i tot
01/01/1970
«No s'altera l'amor amb la fugacitat/ sinó que sobreviu fins als dies finals»
01/01/1970
«Però, si va a l'amic el pensament,/ són reparats els danys i el sofriment»
01/01/1970
«Mai més podràs tornar a ser el que fores/ ni a fer memòria, tan sols, del teu record»
Pàgina 1 de 3