Cristina Losantos
La mort del dictador
Franco: t’has merescut l’odi immens que has suscitat
Novel·la de paisatges humans
A la majoria dels escriptors els agrada la marginació, mentre això no els reporti misèria econòmica
Temps de parlar
Sorgeixen obres que intenten de surar dins una societat de soterrani, bruta, llefiscosa, estèril
La ciutat i els nens
Els detectius de la nova psicologia busquen culpables amb la lupa de la mala consciència
Les porteres contra certs «intel·lectuals»
Pertanyien a una cultura en vies d’extinció; parlaven una llengua, la castellana, que s’estava morint
Els vells bells
Que miren amb tendresa la cursa dels anys, inesgotable, només colpejada per la mort
La soledat a les grans ciutats
Penso que ja n’hi ha prou, d’això de fomentar el terror en la soledat
Estimats consellers meus
El president ha fet molt bé de no voler-hi dones. Les dones, ja se sap, són cridaneres i histèriques
Vostè guanya, senyor Lara
De vegades té la “sort” que una possible guanyadora se li suïcidi poc abans de la nit del Planeta
Escriure en castellà a Catalunya
La nostra comunitat serà més lliure el dia que accepti la convivència amb tota classe de gent