Ivette Nadal
Camí del text
Canto la veu parlada, / la veu de la mirada, / la veu del gest
Cançó de bressol per a un osset de peluix
Si t'adorms vindrà la nit, la perla blava
Si vens, amor, i jo no hi soc
Sobre els fogons, hi trobaràs/ les restes d’un silenci mal cuinat
En nom de la ferida
Homer/ diu que/ quan dos homes/ fan via plegats,/ un hi veu més que l'altre
L’àngel i la infermesa del pensament
Digue'm que m'estimes,/ ei. / Però estima'm, eh!
Farem un foc
Cremarem records/ menys les cadires/ començarem de nou
El sol tornarà a brillar
El món gira amunt i avall/ i no, ningú no ho atura
14 respostes d’Ivette Nadal
La cantautora es penedeix d'haver pensat més en els altres que en si mateixa
No sé on
Tant d'amor/ tan estrany/ molt sovint/ m’ha fet plorar