Maria Climent
De com l’idioma
I m’he dit que a mi també em van parlar així, com parla ma mare, que a la vegada és com parlava ma iaia
Emmarades
Espero que faci com jo, que tinc trenta-vuit anys i ma mare encara és el meu espai segur
La part bona de les arrugues
Amb això tampoc vull dir que totes les mares siguin éssers de llum que hagin de ser venerades pels seus fills
El que no podem retenir
Perquè ja m’existies dins del cap, dins del pit, abans que dins del ventre
Tan millor així
Aquest temps que abans era teu i ara és tot seu
Les decepcions
A vegades les expectatives amb algú són altíssimes, o la història que ens hem muntat és desproporcionada
Què farem quan faltin els grans?
I et preguntaràs, d’aquí a un anys, si no és hora d’anar tu mateix al mercat a finals d’octubre
És normal
Ni jo soc aquella ni l’altra és aquella altra, i potser aquestes nosaltres avui no serien amigues
Les dues cares de l’embaràs
Hi ha gent que sobrepassa els límits del pudor i et pregunta coses desbaratadament íntimes
Culpable
De queixar-me. De descansar si estic cansada. De no ser prou productiva