Educació

Perdran el curs?

D’aquests dies o mesos en parlaran fins que siguin avis i àvies

| 25/03/2020 a les 10:52h
Especial: Educació
Arxivat a: Sala d'estar, educació

Foto: Kelly Sikkema


Dia a dia vivim el confinament. I és vivint-lo que anem coneixent què passa i què ens passa.


I ens desanimem. I ens animem. I parlem. I callem. I fem... I hem de pensar que aprenem. Som a la societat del fer i ara, tret dels que tenen a les mans els serveis essencials, per actuar hem de parar. Una paradoxa que ens costa molt d’encaixar i que potser és el gran aprenentatge que n’hem de treure. Ens costarà més o menys, però seria encara més dolorós passar per tot això sense avançar socialment.

I de l’escola, què se’n diu? Com si no fossin prou els patiments que podem tenir a causa de la malaltia, el confinament, la feina, el sotrac econòmic de cadascú, i tantes i tantes coses que ens han vingut a sobre. Doncs hi ha qui ara es preocupa per l’educació dels infants des del paradigma de la vida que teníem.

Els nens i les nenes necessiten, si pot ser, aire fresc per créixer. Terra, aigua, aire, amics, mestres, reptes, recerques, jocs, converses i llibres. I les persones adultes, quan pot ser, també necessitem el mateix. Però la realitat s’imposa. I avui la vida ha canviat i ens ha canviat.

I ara quina és l’escola dels infants? Doncs molt semblant a la dels adults. La d’aprendre a encarar l’inesperat, el que voldries fer i no pots, les possibilitats que tenies a les mans a casa i no sabies, les relacions intenses amb els que estimes, la creativitat de l’avorriment, la resiliència, la perseverança i la calma, l’agraïment... I sobretot l’esperança. Saber que no estàs sola i que tens uns vincles que no es trenquen amb els que avui no pots abraçar i aprendre que de vegades viure vol dir aturar-se per col·laborar en un repte fet de milions de persones que, com tu, no saben gaire què fer.

Perdran el curs? Aquesta és la pregunta que m’ha fet asseure davant el full en blanc. Quin curs? D’aquests dies o mesos en parlaran fins que siguin avis i àvies. I el que n’hauran après els enfortirà per sempre. Som una escola de vida, i la vida ha canviat.

Parem ja de pensar en forma de notes i d’aprenentatges que avui no resolen les seves preguntes més essencials. I provem de descartar la pressa com a mesura del créixer. Mai hi ha un temps perdut. Per què no aprofitem, també les famílies i els mestres, i la societat sencera, per aprendre alguna cosa? Perquè potser, si calgués posar notes, el zero més rodó ens l’emportaríem els adults que hem consentit, uns amb més responsabilitat que altres, que el món es capgiri d’aquesta manera contra una humanitat tan deshumanitzada.


* Dolors Feixas és mestra d'educació infantil de l'Escola Cooperativa El Puig.

COMENTARIS

Quina gran veritat
Anònim, 25/03/2020 a les 12:55
Molt interessant
+223
-16
Dolors, sembla que m’hagis llegit el pensament.
Estic totalment d’acord amb tu, el que estem vivint aquests dies ens servirà i perdurarà per a la vida és un Gran aprenentatge que no es pot fer a l’escola. Aprendrem a valorar persones, xerrades, companyies,... que no hi havíem donat prou importància i a relativitzar-ne d’altres que estem veient que eren trivials.
Gràcies
Anònim, 25/03/2020 a les 14:30
Interessant
+68
-15
Per posar paraules al q molts/es sentim.
Gràcies
Ester Casas, 25/03/2020 a les 14:35
+45
-14
Gràcies x explicar-ho tan bé. M’ha emocionat
Gràcies
Anònim, 25/03/2020 a les 14:56
+30
-13
Ets una gran mestra.
De la vida, també.
Gràcies
Gràcies
Dolors Solà, 25/03/2020 a les 14:56
+23
-4
Des de Igualada . Gràcies Dolors F.

Dolors, Mònica, i Oriol.
Gràcies!
Anònim, 25/03/2020 a les 15:03
+29
-3
Avui mateix he tingut una conversa molt similar amb la meva filla, mestra de primària, sé que compartint amb ella el teu text l'ajudarà a assimilar-ho millor. Ningú és profeta a la seva terra. Gràcies
Totalment d'acord.
Anònim, 25/03/2020 a les 15:09
+26
-5
Com a mestre jubilat i ara en ple confinament, m'adhereixo totalment al teu article. A ben segur que tots n'aprendrem força d'aquesta trista experiència.
De tot s'apren
Anònim, 25/03/2020 a les 15:10
+34
-6
Hi ha temps per tot, i del avorriment s'apren molt quant ets petit, jo ho puc dir. No tenia gaires joguines i vaig trobar el plaer de llegir, tot el que trobava, fins i tot el paper del diari que posava la meva mare a terra quan fregava, això i escoltar la ràdio.

Professora de Primària
Anònim, 25/03/2020 a les 15:11
+25
-4
Estic totalment dacord. La vida ès el mès important. Un curs no tè cap importància davant de tot això.
Hem dapredre molt.
Gràcies
Ares González, 25/03/2020 a les 15:23
+16
-6
Moltes gràcies Dolors.
El sentit d'aquesta crisi és tan profund que hauria de deixar-nos una empremta de vida. Com dius, deberianos aprendre alguna cosa d'ella. Posa damunt de la taula l'important a la vida.
Una abraçada des de madrid
Valors
Anònim, 25/03/2020 a les 15:23
+37
-4
Doncs si, aquesta pandèmia ens ha frenat de cop.
Ens ensenya a valorar l'entorn de més a prop, la solidaritat veïnal, l'estima de la família.
La comunicació telemàtica.
La mirada amable en observar del teu balcó els ocells volant pel cel, gaudir del teu tros de balconet que abans del confinament el teníem abandonat.
Estímular el nostre cervell per realitzar jocs ingeniós os i divertits pel nostres fills/es.
Cantar, saltar i ballar
Cultivar la generositat cap els altres.
Comprar lo just i necessari
Recolzar als qui estan sols amb trucades o guassap.
Rorganitzar les nostres vides
İ esperem recordar tot aixó quan s:acabi el confinament.
Aprenentatge constant
Mireia R., 25/03/2020 a les 15:47
+10
-6
Moltes gràcies Dolors. Has posat paraules als nostres pensaments i sentiments d'aquests dies.
Gràcies
Itzíar, 25/03/2020 a les 15:48
+12
-3
Gràcies per compartir aquests pensaments en paraules perquè ens arribin a tots. Sempre es poden treure elements positius dels moments complexos que ens brinda la vida. Totalment d’acord. Els adults ens haurem de posar un zero ben rodó per haver arribat fins aquí amb la situació que tenim ara ...però aquest ja seria un altre article.
Gràcies
Anònim, 25/03/2020 a les 15:49
+16
-2
Una reflexió preciosa, profunda i molt encertada. També sóc mestra i penso exactament com tu, però no ho hauria sabut expressar millor.
Moltes gràcies!
Gràcies
Anònim, 25/03/2020 a les 16:02
+10
-2
Bona reflexió! Gràcies per compartir-la. Valorar la vida i donar les gràcies per estar aquí i ara també és un aprenentatge.
N'aprendrem
Mumjoana, 25/03/2020 a les 16:12
+16
-3
Sóc mestra de primària, quasi jubilada, i ja fa molt temps que amb xerrades de cicle comento que crec que l'escola anem un pas enrere de la societat en la que viuen els alumnes.
Ara estem fent el mateix. Ens comuniquem per parlar de notes, d'informes o d'actes d'avaluació d'aquest segon trimestre.
Això hagués estat correcte el mes passat, però no ara o el mes vinent. Ens hem d'avançar i ensenyar els alumnes a pensar, a discernir, a opinar, a ser ells amb febleses i fortaleses (ara tan de moda)...
Potser d'aquesta n'aprendrem.
I si llegim endins?
M.A.M, 25/03/2020 a les 16:19
+7
-4
Gràcies pel temps dedicat a escriure.I escriure , pensant abans ...
Si, és el tarannà occidental: Veure, pensar...actuar...a l'orient miren i fan, tot alhora...
i enmig de les "coses" que tenim o que "ens passen"...sempre, sempre les situem "enfora"...dels altres.
Una miqueta "creguts"...perque el sentir l'altre que tens al costat com a tu mateix ens ha costat sempre, sempre...
I, com vaig veient...aturar el "tren de vida" que portem a unes velocitats exhorbitants...ens treu de pollaguera... i potser d'algun lloc més...fins i tot ens fa retrovar-nos amb els que no sabíem que erem... tan accelerats SOM ...que ni ens coneixem,,,
Benvolgut virus...ens has ajudat a pensar-nos de nou, des de la teva simplicitat fonamental,has desmontat aquests castells de no res...que ara, ara mateix, s'estàn cercant... ens trobarem junts?
Quan no tenim resposta individual
Josep m. Balcells, 25/03/2020 a les 16:20
+12
-4
2020. Estem comprovant i patint que el problema que tenim no es individual. Que té una dimensió col.lectiva, global, planetària. Marca no només el present sinó el futur.el futur sobretot dels infants. Cal una crida als governs que concentrin recursos pressupostaris per compensar els contratemps educacionals que patiran els nostre fills. 2020

Que importa?
Anònim, 25/03/2020 a les 16:21
+13
-7
Que importen tres,quatre mesos, o cinc en la vida d 'un infant?. Olvidem per un temps,de setmanes o mesos,de continguts academic, de regulacio administrativa i donem-los tot allo que en circumstancies "normals"mai ho podriem fer: ensenyem-los a voler-los,a comviure,a viure en situcions anomales, a compartir temps i volers
Veritat 100%
Marta Q, 25/03/2020 a les 16:24
+8
-5
Doncs sí, tot el que dius fa pensar. Ho hem d'agafar pel costat bo perquè no hi ha altra manera de superar-ho. De tot això hi haurà un abans i un després. I sí, el després serà prometedor perquè tal com dius tu "som una escola de la vida, i la vida ha canviat". Gràcies per les teves reflexions!
EDUCAR !!!!
JAUME JANÉ i BEL, 25/03/2020 a les 16:25
+8
-3
La feina d’educació no es veu, però es nota.

JJB - Mestre . Laboralment jubilat . 52 anys d’exercici professional.
Mai és tard per aprendre
Teresa mestra de primària , 25/03/2020 a les 16:29
+9
-4
M'ha agradat quan dius:
...20Som una escola de vida, la vida ha canviat...
Quants cursos tens?
Jacint Bassó, 25/03/2020 a les 16:37
+17
-4
Us imagineu que a un avi o a una àvia li preguntéssim el dia del seu aniversari:
-Avi, quants cursos tens?
Ningú no entendria res. I l'avi o l'àvia ens mirarien amb cara de perplexitat com volent dir:
-Calla, ximplet!
La vida de veritat no es compta per cursos, es compta per anys, anys plens de tot, com aquests dies extraordinàriament intensos que em permeten, enmig d'un allau de correus, donar-li les gràcies a la Dolors Feixas d'El Puig d'Esparreguera d'un d'Olesa de Montserrat que ara treballa al Clos Montserrat de Barcelona.
Chapeau!
Anònim, 25/03/2020 a les 16:52
+6
-3
Grans paraules i grans veritats. Gràcies per saber transmetre el que molts pensem i no sabem com dir
La realitat
Anònim, 25/03/2020 a les 16:53
+20
-30
Sou tots mestres? No passa res per perdre un mes de classe i està molt bé el què aprendran a casa, però tornem a la realitat, l’escola està per alguna cosa o és que van a jugar a l’escola? L’educació de casa ja se’ls hi dóna quan hi són i als tres mesos que tenen de vacances.
Mestra primària
Anònim, 25/03/2020 a les 17:09
+6
-3
Quin escrit tan bonic! Ara més que mai hem d estar al costat de la nostra família i estimar-los com mai ho hem fet, necessitem estar units i tenir les defenses ben preparades per començar de nou!
És així.
Anònim, 25/03/2020 a les 17:16
+5
-7
No puc estar més d'acord.És el que molts/es pensam però no es podia dir millor.Gràcies.
L'escola de la vida
Núria, mestra Educació Infantil, 25/03/2020 a les 17:28
+5
-2
Quanta raó en les teves paraules. Tothom i per suposat els infants, recordarem aquest curs escolar al llarg de la nostra vida. I tal com tu has dit, aprendrem a escoltar, a parar, a estimar, a tenir empatia per aquelles persones q no coneixem, a donar les gràcies i a veure les coses q son realment importants. Gràcies per la teva reflexió.
el pensament que desmonta
mpilarAnònim, 25/03/2020 a les 17:32
+5
-4
Tandebó que aquests bons pensaments que ens has deixat compartir. ajuden a desmontar les grans màfies que ens envolten.
Juntes ho hem d'aconseguir.
Amb confinament o sense
Núria Vilalta, professora de secundària, 25/03/2020 a les 17:36
+16
-4
Benvolguts,
Amb confinament o sense.
Cal dir a les famílies que ara pregunten "perdran el curs? " que els seus fills ja l'estaven perdent abans del confinament, i que pot ser ara podran començar a "guanyar" el curs d'ara i tots els cursos del futur.
Els seus fills només podran començar a guanyar cursos si aconsegueixen despendre's de la idea del llibre sagrat del currículum escolar, del valor sacramental de les notes, de la paraula divina del senyor "Pisa" (per no dir també de la paraula divina de l'auditor del venerat departament d'educació)
Cal proposar a aquestes famílies del "perdran el curs? “ que mirin com s'avorreixen els seus fills a veure què hi descobreixen, que escoltin què diuen els seus fills quan parlen (no he dit que sentin què diuen els seus fills quan parlen, he dit que escoltin (!)), que segueixen els seus fills quan es mouen a veure què descobreixen.
Pot ser començaran a intuïr el "guany" de cada badall, de cada paraula, de cada moviment. Potser començaran a entendre lo diví de ser pare, o mestre
Per a què l’escola?
Glòria, mestra, 25/03/2020 a les 17:45
+5
-3
Fa molt temps que em faig aquesta pregunta, per a què serveix anar a l’escola? És evident que perquè els infants perdin uns mesos de classe no passarà res greu i faran aprenentatges que els faran més forts, però crec que aquests dies és molt evident que l’escola té una funció molt clara i no és només aprenentatge acadèmic perquè si no ja podríem fer-ho de manera virtual... com ara
reflexions amb seny
magda c, 25/03/2020 a les 18:19
+7
-2
Estic totalment d'acord amb tu.
La vida ens ensenya a tots. Malauradament en aquests moments estem experimentant una situació inesperada en la que tots ens veiem involucrats. De cop i volta les rutines diàries de petits i grans han canviat dràsticament. Prioritzem ara el més important, aprofitem i dediquem "als nostres" el temps que en circumstàncies normals no podem. Segur que aquests fets quedaran a la memòria de tots nosaltres.....no s'oblidaran mai.
De tot s'aprèn i en aquestes situacions és quan l'actitud, l'empatia i la solidaritat d'algunes persones et fan emocionar.
Mestra jubilada
No estic d'acord
Anònim, 25/03/2020 a les 18:23
+18
-51
Vosaltres els professors aneu amb el victimisme per davant com si fóssiu els més perjudicats però no és així sigueu realistes continueu obtenint la mateixa remuneració i menys feina.
Temps per poder "badar"
Anònim, 25/03/2020 a les 18:39
+6
-5
Moltes gràcies Dolors pel teu escrit.
És una lliçó de vida en temps difícils i a la vegada aprofitables com per exemple aturar-nos i aturar els nostres fills i infants a que "badin", ara que tenim molt de temps.
És un exercici magnific.
L'AQUÍ i I L'ARA
Una mestra , 25/03/2020 a les 18:46
+11
-4
Totalment d'acord amb la Dolors! Des de fa molt temps a l'escola i a la societat ens movem sota la premisa del fer ara mateix, de l'actuar ràpidament, i encomanem als nostres nens/es i joves la cultura de la immediatesa i la precipitació; sense valorar les reflexions, els pensaments, els propis criteris. Els avenços tecnològics i telemàtics en aquests moments ens deixen saber l'última hora de la notícia o de qualsevol informació, ens permeten treballar des de casa, comunicar-nos i no sentir-nos tan sols, però per una altra banda, havien potser acaparat massa l'espai vital dels nostres alumnes. Tot és correcte en la seva justa mesura, sense oblidar activitats, tasques i recursos, que perquè es feien servir fa anys no segueixin essent efectius.
Ara tenim l'oportunitat tots plegats: pares, mestres, alumnes... de parar. Parar i pensar, parar i conviure, parar i fer tot allò que sovint dèiem que no teníem temps de fer: jugar amb els nostres fills, escoltar-los, fe més vida de famįlia, potenciar la creativitat, mirar la nostra parella amb uns altres ulls...

Com a mestres, podem repensar
estratègies,metodologies, programacions, elaborar nou material..., però sobretot tenir present que aquesta aturada haurà canviat coses, trasbalsat pensaments, sacsejat idees, i haurem de tornar a l'escola i al món preparats per entomar el nou repte i posar en pràctica tot el que hágim aprés. Aquesta desacceleració ens anirà bé, ens enfortirà com a col·lectiu. Ens ha posat davant dels nassos una situació que segurament no haguéssim pensat que pugués arribar, i ho ha fet també sota els nostres paràmetres: aquí i ara!! , amb rapidesa i contundència.
Perdre un curs??? No!! Guanyar en resiliència, en intel·ligència emocional, en adaptació de valors, en introspecció i coneixement d'un mateix/a, en comprensió vers l'altre/a. Vèncer en reinventar-nos, en resurgir de la nostra última versió.
Perdre el curs?? No!! Parar i ensenyar als més petits a reconduir les nostres vides vers el que és l'important, que estic segura que a hores d'ara no és el que pensàvem que era el necessari ni l'imprescindible.
Parar aquí i ara!! Potser algú ho sabia i ens ho havia de dir!!

Gracies per la reflexio!!!
Mestra. , 25/03/2020 a les 18:50
+5
-4
Som una escolá de vida, I la vida ha canviat. MARc 2020.
No estic d'acord amb el comentari "No estic d'acord"
Xavier Blanch, 25/03/2020 a les 19:22
+12
-3
Qui parla de victimisme?
Amb tot el respecte, crec que no heu entès el contingut de l'article comentat.
L'autora no es fa la víctima. Parla de confondre "aprenentatge" amb "lliçons lectives" i "l'avaluació de posar notes i certificar-les". Tot i que amb un to divulgatiu, el contingut de l'article té fondària. Hi ha rebotiga.
És dolorós i lamentable que moltes persones hagin d'afegir als patiments generals la incertesa o la precarietat econòmica; però d'això no podem fer-ne culpables els docents, ni tan sols quan aquests es fan els víctimes, que no és el cas.
No estic d'acord
Anònim, 25/03/2020 a les 20:08
+11
-31
I si us diuen de treballar al juliol? Ja m'imagino la resposta... Nooo fa massa calor pels nens. Abans vivíem sense aparells d'aire i molts com jo de petits hem anat al camp a treballar ja que els nostres pares no tenien cap més remei i aquí estem.
Certeses
Anònim, 25/03/2020 a les 20:23
+3
-4
Gràcies per les teves paraules que tant expressen el que molts sentim i pensem.
Hem de mirar el futur amb optimisme però hem de fer una reflexió tots plegats, hem d'aprendre d'això que ens ha passat, del que hem sentit.
una abraçada!
Mai hi ha un temps perdut.
Rosa de Lima, 25/03/2020 a les 20:57
+2
-2
Mare de 2. Gràcies per explicar-ho tant bé.
Gracies a tu pel teu escrit
Anònim, 25/03/2020 a les 20:58
+3
-2
Gracies per les teves reflexions hem semblen molt acertades .Segur que quan tot s'acabi n'haurem tret mes coses positives que negatives
Sóc mestra, quin orgull
Mestra..., 25/03/2020 a les 21:19
+8
-5
Ja fa molts anys que treballo amb els infants des de més d'un àmbit.
Mai me n'agradat les classes msgistrals. Quan jo era una nena, als 5 minuts, el meu cap, ja era a una altra dimensió.
Sempre he après i he ensenyat d'una manera VIVENCIAL. Mai, els nostres infants hauríen tingut una oportunitat d'aprendre d'una situació real i difícil.
I descobrir com en sortirem, quanta informació per analitzar i quantes dades per assimilar.
I quina importància donaran a moltes de les professions.
I a mi m'agradaria qur tots els nostres infants idescobríssim quina importància tenen els seus avis i àvies i que sempre els hem de tenit a casa al nostre costat, quan són més vulnerables.
No han perdut cap curs!!! N'han viscut el curs més important i més ric de la seva vida. I com molts heu dit, la majoria no oblidaran mai.
La realitat és una altra
Anònim, 25/03/2020 a les 22:11
+18
-3
Us creieu que els que estem preocupats per l'educació dels nostres fillls no ens els estimem? Us penseu que no valorem el temps que passem en família?
Sabeu com ens en sortirem d'aquesta crisi? Doncs serà gràcies a científics que descobriran vacunes, medicaments per mitigar el virus... I també als professionals sanitaris, gent que ha hagut d'estudiar molt.
Jo el missatge que transmeto als meus fills és que hem de continuar i que han de seguir estudiant molt. El futur ens té preparats molts reptes i només els superarem si sóm una societat preparada. I sóc plenament conscient que actualment la cultura de l'esforç és menyspreada.
No estàs d'acord, wuin greu!
Anoia, 25/03/2020 a les 22:34
+3
-1
Respon c, al no estic d'acord. En cap dels escrits hi ha cap victimisme. El mestres en actiu, seguim treballant telemàticament. I contactant amb els nostres alumnes, tal vom ens ha dictat el departament des del primer dia.
I molts de nosaltres ja estem elaborant material per quan tornem a l'escola.
Tant de bó, no estiguéssim en aquesta situació.
És molt bo donar la nostra opinió, però cal llegir bé els escrits que contestem.
Una abraçada virtual per tothom!!!
Que adequat...
Ester Alsina Arqués, 25/03/2020 a les 22:57
+3
-1
M'ha semblat tan encertat i amorosament escrit que no em puc ni em vull estar de dir-t'ho! Gràcies per expressar-ho tan bé!
APRENENTATGES
Anna Mach mestra , 25/03/2020 a les 23:23
+4
-2
Estic totalment d'acord en tot el que dius Dolors.
Cal canviar i ampliar la mirada; l'escola de la vida, m'encanta!.
Aquesta parada ens ha de servir per canviar el ritme estressant que portem i a la vegada saber prioritzar les coses que són realment importants.
L'aprenentatge que vivim aquests dies, mai es podrà comptabilitzar en cursos, serà de per vida, tan per als infants com per als grans.




No hi haurà oblit
Helena José, 26/03/2020 a les 01:01
+1
-0
Grãcies Dolors per a la teva reflexió. Aquest segurament serà el curs més especial que hagin pogut tenir els nostres estudiants: aprendre a copsar l' essència de la vida des d'un altra perspectiva, veure el món capgirat per primera vegada, encaixar una realitat que és dificil d'acceptar.. No hi ha ningu que els ho pugui explicar millor, que la pròpia vivència personal.
De segur, per recordar i per explicar als seus néts...
Molt bonic però irreal
Anònim, 26/03/2020 a les 07:22
+10
-4
Molt bonic però allunyat de la realitat. És cert que això ho recordaran funs q siguin avis. Però per nens molts actius no és gens bo estar tancats tan de temps.. em fa gràcia quan la gent envia fotos i vídeos amb la frase "queda't a casa" i veus darrera grans terrasses o jardins. Hem de pensar que hi ha nens q viuen en pisos molt petits. I deuen estar bojos per sortir al carrer. Que els seus pares hagin de sentir que han de valorar aquesta nova escola.... Ja ni parlo d'haver de teletreballar mentres cuides els nens i els fas fer els deures... I a sobre ves control.lant els correus de clase perquè no se't passin els plaços dels nous deures que et van enviant. Ja ho he dit, text bonic però molt allunyat de la realitat.
Vius en una casa gran? Tens fills?
Que realment és important
finatrullas.com, 26/03/2020 a les 07:23
+0
-0
Ens adonarem del que realment ens fa persones, el equilibri entre el jo i els altres, la necessitat de fumentar una bona xarxa de bons tractes conectada amb la natura.. Observant com a gran savia i font d' aprenentage ... Us convido a observar. Invertir un temps amb raonar, un per sentir i fer amb creativitat sentit de l.humor.... Activant la proces secundaria de la resiliencia. Fina trullas.com
La implicació
Anònim, 26/03/2020 a les 07:38
+5
-5
Està clar que aquesta serà una experiència que ens marcarà a tots i que recordarem al llarg de les nostres vides. No obstant, quina és l’actitud de l’escola pública des del meu punt de vista? Passiva, totalment passiva.
Les escoles privades estan aprofitant les noves tecnologies per seguir al costat dels seus alumnes durant aquests temps que són complicats per tothom. En altres països, tan escola pública com privada, fa seguiment als seus alumnes i estableixes espais per compartir experiències ja sigui amb trucades individuals del professor a cada un dels seus alumnes com trucades col·lectives. En canvi, aquí, l’escola pública no està fent res similar, no veig cap iniciativa per estar amb dels alumnes. Potser la cultura del esforç i la capacitat d’adaptar-se a les noves circumstancies i oferir noves solucions hauria de començar a les escoles i especialment pel seu professorat.
Un temps per millorar
Anònim, 26/03/2020 a les 07:53
+1
-0
Gracies pel teu escrit, es fa reflexionar. La veritat es que jo també he sentit aquesta pregunta. Pero més enllà de si perdran el curs em preocupa el nivell de preparació de les escoles d’avui en dia i la diferencia d’unes respecte les altres.
En docència sembla ser que succeeix com a la resta d’empreses. Aquelles que tenen personal motivat, aquelles que s’esforcen per avançar segueixen endavant i proposant sol.lucions actives, aquelles que simplement fan la seva feina avui estan parades i els seus alumnes també.
Em sembla molt bé que els nens aprenguin d’aquesta experiència pero també em sembla important exigir-nos davant les adversitats.
Existim
Anònim, 26/03/2020 a les 08:10
+6
-1
Sols sento parlar a gent que s’està tancada a casa i que sembla que s’avorreix molt, que no sap que fer... i que el seu problema és tenir massa temps per estar amb els seus fills, pobres pares, pobres fills...
Vull reivindicar a totes les famílies com la meva, en que la mare i el pare estem sortint a treballar cada dia, a la farmàcia, a la industria, etc, que sortim d’hora de casa i tornem tard i que fins i tot quan tornem a casa hem de fer mes teletreball que mai, perquè les coses no es fan soles i la gent ha de tenir la farmàcia i el supermercat abastit...
Nosaltres estem treballant mes que mai, compte pel mateix sou o potser per trobar-nos finalment amb un ERTE, però no parem a casa i mentretant els nostres fills adolescents s’han de quedar a casa, sols, cuidant germans mes petits, nens i nenes que no poden ser a la escola i tampoc tenen els pares durant tot el dia, els adolescents fent de pares dels petits i els pares a la feina...
Com és normal totes aquestes llargues estones compartides en familia que sembla que ja agobíen alguns, totes aquestes grans iniciatives didàctiques que ara hem de provar per primera vegada per que abans no hi ha hagut temps de fer-ho..., tots els nous paradigmes d’educació que sembla que neixen des del confinament i l’avorrimen, a nosaltres ens sonen alienes i venen a complicar encara mes la nostra situació ja que no podem estar a cada per experimentar-les amb els nostres fills i filles.
Estic segur que no som la única familia en que està passant això, es clar que nosaltres no som periodistes ni mestres, però sí, existim i som legió, encara que no s’en parli enlloc.
L'escola com a refugi
Laura Domingo Peñafiel , 26/03/2020 a les 08:12
+5
-0
Estic d'acord des del punt de vista dels infants de famílies d'un nivell cultural i socioeconòmic mitjà... però jo pateixo pels altres, els q igualment es pasen els dies sols, q no fan ni un àpat bé, els que tenen diversitat funcional... L'escola (també) té una funció social clau i per molts infants és l'únic refugi 😢
Realitat professorat vs realitat de la resta
Anònim, 26/03/2020 a les 08:29
+8
-5
Aquests moments que vivim ens canviaran probablement a tots però la comunitat educativa està pensant en aquelles famílies que segueixen treballant? Hi ha molts col·lectius essencials que han de seguir anant a la seva feina (físicament) i els que treballen telemàticament, quin recolzament estan rebent per part del professorat? Pel que jo he vist CAP recolzament. Veien aquest article sembla que només esteu pensant en les famílies que ara mateix estan a casa i poden dedicar tot el temps del món al seus fills i aquesta no és la realitat senyors, probablement només és la realitat dels professors de l’ensenyament públic.
Mestre d, Ed. Infantil
Anònim, 26/03/2020 a les 08:35
+1
-4
Quina bona reflexio!! Tant de bo q les families poguessin entendre q el q estem vivint ja es un prou aprenentatge i proritzessin altres coses q no siguin les notes. Gracies per publicar aquesta reflexio tan adhient en aquesta monents q vivim.
la incertesa de la malaltia
MontseE, 26/03/2020 a les 08:40
+1
-0
L.article avança amb en el sentit que des de fa temps encamina a moltes escoles i a la vida de les noves generacions amb el valor afegit de que hem d.estar preparats pel canvi. I certament aquí ja fa uns quans dies que a nivell social la ciutadania es mou, participa, opina, dona testimoni, reivindica, s.enfada,
canta, aplaudeix, escriu,
protesta i actua de manera pacífica majoritàriament.
Ara tenim entre nosaltres el
gran monstre que es la malaltia.
Inesperada visita de la incertesa a la vida de cada persona i ens tanca a casa amb totes les nostres debilitats, les nostres por i les nostres fortaleses renovades.
Ara cada persona i tota la humanitat estem cara a cara amb la vida.
I ens obliga en present i sense
remei a viure amb por i pànic la cara més fosca i incerta de la vida.
I grans i petits estem en aquest present aterrador del que tant sols com en companyia haurem d.anar estirant de nou el filet de la vida.
Sempre endavant.
Un nou camí s,obre
Raquel P., 26/03/2020 a les 09:05
+1
-0
Molt bon dia Dolors,
Donar- te unes immenses i molt sinceres GRÀCIES per compartir les teves savies paraules que em connecten moltíssim amb el meu sentir.
Una abraçada plena de llum i energia positiva
Mestres si us plau , baixeu una mica el ritme.
Anònim, 26/03/2020 a les 09:46
+7
-1
Totalment d’acord, el curs s’hauria de donar per acabat, la matèria pendent que l’adaptin perquè es doni l’any que bé, a molts instituts, a la ESO tenen convenis per fer un trimestre a l’estranger i no passa res el nen hi va i quan torna es posa al dia,no perd els curs ni molt menys, doncs tampoc hauria de passar en aquesta situacio. Ja apretarem mes l’any vinent. Les famílies estan vivint totes una situació molt complicada en diferents aspectes; econòmics, laborals, de salut...Els nens i adolescents els hi està tocant viure aquesta situació. No es moment d’afegir preocupació als adolescents amb feina que no saben fer perquè ningú els hi explica ni als pares l’obligació de fer que treballin i d’intentar ajudar, es afegir llenya al foc. El món està parat , però seguim perseguint les bones qualificacions dels nostres fills. Perquè no ens relaxem i deixem que ells es relaxin. Amb això no vull dir que no facin res. Poden llegir, fer redaccions, lectures en idiomes , comprensions lectores...però no intentar seguir un temari com si no passes res, si passa i els nens i adolescents també ho estan patint. Una mica de comprensió.
Gracies
Anònim, 26/03/2020 a les 10:59
+1
-0
Gracies per aqueses paraules reconfortants....mil gracies
Aprenent, sempre.
AnònimRat, 26/03/2020 a les 11:14
+1
-0
M'ha agradat molt la teva reflexió. Cert, real...
Gràcies
Marissa, 26/03/2020 a les 11:27
+2
-0
Aquesta, com tantes altres reflexions que llegim aquests dies van calant. Sóc mestra de 2n de primària i trobo a faltar els nens i nenes de la classe, poder-los fer aquelles abraçades de bon dia, aquell txocar les mans quan les coses van bé, aquelles paraules d'ànim quan no acaben de sortirse'n... Trobo a faltar poder-nos embrutar les mans fent experiments i jugar tots junts.
Comprenc la situació en la que es poden trobar les famílies de la classe i em poso al seu lloc, també sóc mare i treballadarora i filla de pares grans mot espantats per aquesta situació.
Des d'aquí vull donar-te les gràcies, Dolors per aquest escrit. Has posat paraules als meus pensaments.

Comparteixo.
a.g.r.a. , 26/03/2020 a les 12:07
+1
-0
Què n'és d'important dir el que es pensa i compartir-ho. No hi ha millor joia de la que es pugui presumir!
Dolors
Anònim, 26/03/2020 a les 13:09
+5
-2
Pels comentáis sembla que hi ha gent que no enten res de res, res del que pasa I res de que vindrà, com a professora ja jubilada, conec l'escola i com a persona major la vida, i he de dir que el pas per la Vida és el que queda després de multitud d' aprenentatges, de caigudes... i és el que et fa ser persona... que a l'escola evidentement s'aprenen moltes coses, perquè l'escola es vida, però fora també tantas o més que entre curriculums a sovint impossats. I sembla que tres mesos o quatre de falta de vida escolar siguin un auténtic drama, doncs no, i no significa no. Per allò que en respecta a que les escoles privades estan donant el callo i les públiques no, no hi estic d'acord, totalment en desacord, el sistema públic esta funcionant en aquest moment ( Supose que en algunes poblacions o escoles millor que en unes altres, com sempre ocorreix en totes les professions)però funciona, es fan videoconferències, es preparen classes i s'envien feines per Internet i es corregeix i es parla amb alumnes i pares, i continuo pensant que ahi i són fent el que poden tant uns com a professors i tant altres com a pares. HI ha gent que mai desenvoluparà la vesant solidària ni comprensiva... i que no serà capaç d'allunyar de la seva vida la visceralitat que es te davant el col·lectiu de treballadors de l'ensenyament, és el que tenim quan només som capaços d'ensenyar la competitivitat i l' egoïsme social, i és el que no volem. EL TEU ARTICUL EM SEMBLA MOLT ENCERTAT I SI NO ES COMPREN ES PERQUÈ FALTA EIXA SENSIBILITAT NECESSÀRIA PER VÈNCER DIFICULTATS!
EM SAP GREU, SÓC MESTRA!
Una altra mestra , 26/03/2020 a les 16:22
+3
-0
Sembla que el discurs inicial de l'article està creant polèmica i derivant cap a altres temes que no tenen res a veure amb les reflexions de la Dolors.
És evident que la gent que estem a casa, sense anar a treballar, pensem amb els que han de sortir per anar a les seves feines, deixar els seus fills/es i aguantar una situació precària i difícil; però els/les mestres no en tenim la culpa. I perquè ens preocupa com acabarà tot plegat i la situació dels nostres alumnes i famílies, que aportem aquestes reflexions. Hi ha altres col·lectius que tampoc treballen presencialment: administratius de justícia, d'hisenda, d'educació, de sanitat,advocats, notaris... ,i ningú es fica amb ells!! Tampoc és veritat que no fem res, estem fent teletreball seguint les indicacions del Departament i dels nostres Equips Directius. I la gratuïta opinió de que l'escola pública no fa el mateix que la privada és fals. Parlem de realitat?? Potser alguns no coneixen la veritable situació socioeconòmica i de risc social de molts alumnes de les nostres escoles d'alta complexitat, (la gran majoria matriculats a l'escola pública, no a la privada o a la concertada) ; i en aquests moments, la seva màxima prioritat potser no és preocupar-se per l'escola. I aquestes famílies tampoc viuen en grans cases amb jardins i terrasses!!!
De totes maneres, de cara al curs vinent, les Universitats ofereixen matrícules de Graus d'Educació ( el que abans s'anomenava Magisteri) que duren quatre anys; i després, el Departament convoca unes oposicions per poder obtenir plaça. Mai és tard, tothom , si vol, pot accedir-hi. Llavors ja estareu al bàndol dels que tan injustament critiqueu!!
Gracies Dolors pel teu interes, solidaritat, empatia i deixar-me compartir el pensament
Una infermera i avia jubilada, 26/03/2020 a les 17:09
+3
-0
Com a infermera i avia del David, Victor i Marta , els tres de primaria vull afegir a l'escrit de la Dolors que el record d'aquesta experiencia, els nens el portaran a la llarg de tota la vida, el confinament i l'incert futur a curt i mig termini es el que mes preocupa a petits i grans fins arribar a la solució definitiva a partir d'una vacuna fiable que acabi amb aquest mal son. (Mes d'un any es el temps record per provar una vacuna). Tot aquest any haurem de vigilar la nostra salut individual i colectiva i haurem de seguir protegin-nos totes les families i buscar solucions imaginatives per aprofitar el temps sense arriscar la nostra salut. Els aprenentatges serveixen de molt poc quan falla la salut.

Reconeixement
Mireia Campos, 26/03/2020 a les 18:26
+2
-0
Gracies Dolors
Has posat paraules als pensaments i sensacions de moltes persones. Entre elles jo mateixa.
Aturar-nos, mirar- nos , sentir-nos...
Reflexionem i acaronem el nostre present. Deixem de projectar el demà.
Suena bien pero aterriza en la realidad
Anònim, 26/03/2020 a les 20:06
+5
-6
Los padres que no preocupamos por la educación de nuestros hijos también disfrutamos de momentos familiares, de cocinar, de hacer juegos juntos. Una cosa no quita a la otra.
Los colegios privados como ha dicho en otro comentario se han apoyado en la tecnología para seguir con el aprendizaje. Los coles públicos deberían hacer lo mismo en primaria y secundaria.

Se tendría que asegurar que no haya desigualdad y que se apoye a los padres en estos meses de transición. Muchos seguimos trabajando y al tiempo cuidando a los hijos.
D'acord
Francesc Costafreda, 26/03/2020 a les 20:34
+2
-0
Totalment d'acord i, millor perdre el curs que la salut i/o la vida.
Analitzem...
Mestra de Primària, 26/03/2020 a les 22:01
+1
-0
Comencem analitzant les paraules. Guanyar o perdre?
MES FORTS QUE MAI
Anònim, 26/03/2020 a les 22:59
+1
-2
Totalment d'acord, crec que la maduresa que assoliran aquests dies, així com les vivències familiars del confinament, serviran per tenir una generació més forta que mai.
El curs no està perdut
Marta valls, 27/03/2020 a les 12:06
+2
-0
Hola i salut!
El curs no està paerdut,ans el contrari, ens cal mirar el got ple. Fins al tancament d'escoles divendres13, ja havia passat les 3/4parts del curs, l'alumnat havia cursat les 3/4 parts de les àrees i gairebé tothom estavva,en procés d'avaluació. Tots sabem q el 3r trimestre sempre és molt curt i si treus ponts, festes i jornades intensives encara més.
Per això les famílies no s'han d'engoixar i fir q han oerdut el curs no és encertat , els mestres coneixem cada nen i nena, treballem en equip i avaluem en equip, prenem notes de les observacions de com treballen, com es relacionen, com aprenen...
Per tant tranquil·litat màxima, podem avaluar, podem informar les families i a.més a més és el nostre deure.
El curs no està perdut.
Escola de vida
V. Luque, 29/03/2020 a les 10:32
+0
-0
M agrada molt el escrit has possat paraules a emocions i dubtes de tanta gent, jo també sento q ara el més important és viure de veritat aquesta situació q s ha donati aprofitar per aprendre altres moltes coses.
Jo m enrecordo quan havia de ser mare ara sóc Avià de coses q vaig llegir de les escoles Waldorf, llegiu alguna cosa i veureu wuantes són les q esteu fent els q aprofiteu el temps, quantes hores pares i fills estan visquent junts ,quantes coses q ni si imaginaven q podrien fer i veure q la vida és més q sortir tot el dia comprar. .la vida és dinar junts cuinar junts gaudir del q tenim explicar per q fem això per q fem equip , en fi tinc dos filles mestres, estan en contacte vela nen de tots i amb els seus...endevant sóc enfermera ho aconseguirem
Molt bon article
Anònim, 30/03/2020 a les 12:13
+0
-0
Molt bon article i reflexió.
És hora de despertar
Anònim. Mestre d"educació primària, 30/03/2020 a les 15:18
+1
-0
Moltes gràcies per haver obert aquest fil...
A part de compartir les opinions aquí expressades voldria reflexionar, també, sobre una qüestió que ja la veniem posant en dubte força temps abans que arribés aquesta situació.
Estic parlant de les polítiques educatives dels darrers temps, sobretot des que el gobern anterior va començar a precaritzar , encara més, les condicions i recursos de l" escola pública, la llei de direccions, autonomia de centres i adjudicacións a partir dels perfils...
És a dir, vendre l' educació pública al neoliberalisme disfressat de xais com EduCaixa i Fundació Jaume Bofill...
Gràcies a aquesta parada general espero que caiguin carotes i reaccionem per recuperar l"esséncia de l' escola catalana pública....
Gràcies.
És hora de despertar
Anònim. Mestre d"educació primària, 30/03/2020 a les 16:53
+0
-0
Moltes gràcies per haver obert aquest fil...
A part de compartir les opinions aquí expressades voldria reflexionar, també, sobre una qüestió que ja la veniem posant en dubte força temps abans que arribés aquesta situació.
Estic parlant de les polítiques educatives dels darrers temps, sobretot des que el gobern anterior va començar a precaritzar , encara més, les condicions i recursos de l" escola pública, la llei de direccions, autonomia de centres i adjudicacións a partir dels perfils...
És a dir, vendre l' educació pública al neoliberalisme disfressat de xais com EduCaixa i Fundació Jaume Bofill...
Gràcies a aquesta parada general espero que caiguin carotes i reaccionem per recuperar l"esséncia de l' escola catalana pública....
Gràcies.
És hora de despertar
Anònim. Mestre d"educació primària, 30/03/2020 a les 17:13
+1
-0
Moltes gràcies per haver obert aquest fil...
A part de compartir les opinions aquí expressades voldria reflexionar, també, sobre una qüestió que ja la veniem posant en dubte força temps abans que arribés aquesta situació.
Estic parlant de les polítiques educatives dels darrers temps, sobretot des que el gobern anterior va començar a precaritzar , encara més, les condicions i recursos de l" escola pública, la llei de direccions, autonomia de centres i adjudicacións a partir dels perfils...
És a dir, vendre l' educació pública al neoliberalisme disfressat de xais com EduCaixa i Fundació Jaume Bofill...
Gràcies a aquesta parada general espero que caiguin carotes i reaccionem per recuperar l"esséncia de l' escola catalana pública....
Gràcies.
És hora de despertar
Anònim. Mestre d"educació primària, 30/03/2020 a les 17:53
+0
-0
Moltes gràcies per haver obert aquest fil...
A part de compartir les opinions aquí expressades voldria reflexionar, també, sobre una qüestió que ja la veniem posant en dubte força temps abans que arribés aquesta situació.
Estic parlant de les polítiques educatives dels darrers temps, sobretot des que el gobern anterior va començar a precaritzar , encara més, les condicions i recursos de l" escola pública, la llei de direccions, autonomia de centres i adjudicacións a partir dels perfils...
És a dir, vendre l' educació pública al neoliberalisme disfressat de xais com EduCaixa i Fundació Jaume Bofill...
Gràcies a aquesta parada general espero que caiguin carotes i reaccionem per recuperar l"esséncia de l' escola catalana pública....
Gràcies.
És hora de despertar
Anònim. Mestre d"educació primària, 30/03/2020 a les 21:24
+0
-0
Moltes gràcies per haver obert aquest fil...
A part de compartir les opinions aquí expressades voldria reflexionar, també, sobre una qüestió que ja la veniem posant en dubte força temps abans que arribés aquesta situació.
Estic parlant de les polítiques educatives dels darrers temps, sobretot des que el gobern anterior va començar a precaritzar , encara més, les condicions i recursos de l" escola pública, la llei de direccions, autonomia de centres i adjudicacións a partir dels perfils...
És a dir, vendre l' educació pública al neoliberalisme disfressat de xais com EduCaixa i Fundació Jaume Bofill...
Gràcies a aquesta parada general espero que caiguin carotes i reaccionem per recuperar l"esséncia de l' escola catalana pública....
Gràcies.
gran article
Jaume Cela, 31/03/2020 a les 10:29
+0
-0
Un article magnífic que ens ajuda a situar el moment i a situar-nos. Caldrà trobar temps per compartir grans i petits tot el que hem viscut.
És hora de despertar
Anònim. Mestre d"educació primària, 31/03/2020 a les 20:28
+0
-0
Moltes gràcies per haver obert aquest fil...
A part de compartir les opinions aquí expressades voldria reflexionar, també, sobre una qüestió que ja la veniem posant en dubte força temps abans que arribés aquesta situació.
Estic parlant de les polítiques educatives dels darrers temps, sobretot des que el gobern anterior va començar a precaritzar , encara més, les condicions i recursos de l" escola pública, la llei de direccions, autonomia de centres i adjudicacións a partir dels perfils...
És a dir, vendre l' educació pública al neoliberalisme disfressat de xais com EduCaixa i Fundació Jaume Bofill...
Gràcies a aquesta parada general espero que caiguin carotes i reaccionem per recuperar l"esséncia de l' escola catalana pública....
Gràcies.
La vida es viure...
Veronica, 03/04/2020 a les 06:42
+0
-0
M' agrada molt la reflexió que has fet, d' aquesta parada n'aprendrem tots grans I petits , pensó que ara ( I sempre) el mes valios de tot es el Temps que podem pasar amb les nostres families, amb els nostres fills... Aixi que millor aprofitar les estones amb els nostres infants I gaudir al maxim que en el día a día no tenim aquest privilegi, una mare que apren dels mestres I dels seus fills, gracies.
el co
abelina, 06/04/2020 a les 10:12
+0
-0
molt be dolors sembla que magis llegit el pensament molt be
A ulls d'un autònom
Anònim, 10/04/2020 a les 19:01
+1
-0
M'hi jugo un pèsol que els nens no tornaran a classe fins mitjan setembre.
No vull senyalar els mestres. Potser es l'actitud del departament. Aquesta politica aboca els pares i mares a buscar suports extraescolars i a externalitzar poc a poc fins a privatitzar discretament l'educacio.
Seguiu aixi, no passa res. Amb sort ja no caldrà que aneu a les aules i aquest teletreball es farà norma. L'estat va gratant els fonaments de l'ensenyament public fins deixar-vos al carrer. Be, al carrer no. Llavors us haureu de fer autonoms o anar a la privada amb contractes de macdonalds.
Avui sortiré al balco a aplaudir els metges. Hem aplaudit bombers, fins i tot policies!!!
Quan sortirem a aplaudir mestres?
Pregunteu-vos-ho: mereixeu aplaudiments?
Porteu mes de 160 hores laborals teletreballant. Nosaltres no hem rebut mes que fo-to-cò-pies.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La nova edició de la festa de la literatura catalana es trasllada al Moll de la Fusta
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas exposa l'obra de l'escultor a Palafrugell
Imatge il·lustrativa
Es retroba «Jamais», l'objecte que Óscar Domínguez va donar al pintor malagueny
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas exposa un assaig documental de la fotògrafa Espe Pons
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»
Imatge il·lustrativa
El director de cinema ha mort als 76 anys
Imatge il·lustrativa
És urgent que formi part de les programacions dels grans equipaments públics del país
Imatge il·lustrativa
Recordem Rosa Maria Sardà veient-la interpretar aquesta obra de Josep Maria de Sagarra