Intro: LA FA#m RE LA
Inèrcia maca, on t’has amagat?
Soc el senyor amb la rosa alFA#m trau, vinc net i perfuLA mat.
Inèrcia, estova’m les extremitats.
Inèrcia, jo t’obeiFA#m ré; tu marca la velociLA tat.
LaMI finca és a la falda del massís, no soc difícil de troLA bar.
PreMI gunta pel carisma punxegut, rastreja les llacunes cultuLA rals.
Inèrcia, espero el dia assenyalat
que, per damunt les veus delRE món, refilarà el teu LA cant.
Inèrcia, crida a l’ordre, i si em dona
per tenir suggeriRE ments, em pots emmordasLA sar.
PuMI jats dalt de la tàpia els xavals
espien el banquet delsLA grans
i esMI peren convertir-se en bona gent,
i que ho siguin tots, n’espero ciutadans exemLA plars!
RE Tinc una veïna que fa MI dies que assaja
el maLA teix monòleg al FA#m balcó.
SuRE poso que al principi intenMI tava seduir-la,
peròLA mai amb gaire convicFA#m ció.
Hi haRE dies que em puja taMI ronges de no sé quin LA poblFA#m e,
lesRE poso en un plat i insisMI teixo que es quedi una esLA tona. FA#m
Però sempre esRE queda al replà…
ILA nèrcia, injecta’m l’anestèsia, va,
no veus que ho tinc tot prepaRE rat, aquí tens el meu LA braç.
Inèrcia, estem parlant de quantitat,
porta una dosi sufiRE cient per adormir eleLA fants.
M’aDO#m grada sortir a caminar a la tarda,
però els hoFA#m raris d’institut poden ser una trampa.
Ahir un gruDO#m pet en un semàfor em va reconèixer
-mentreFA#m no es posava verd vaig fer veure que no els veia-.
FreRE qüento carrers per recordar com em sentia alesLA hores
-n’evito d’altres per no creuar-me amb uns exSIm sogres-
i penso en mi, i en el disc, i en aRE mics que fa temps que no he vist
i, tornant aFA#m casa, emeto un SIm so que ningú sentirà,
pujo a un ascenRE sor i em preparo un sopar,
ai, Inèrcia maca, on t’has fiFA#m cat?
RE Tinc una veïna, francaMI ment, no confio
que l’aLA gafin a l’audiFA#m ció.
SuRE poso que al principi intenMI tava seduir-la,
peròLA mai amb gaire convicFA#m ció.
Hi haRE dies que em puja taMI ronges de no sé quin LA poblFA#m e.
LesRE poso en un plat i insisMI teixo que es quedi una esLA tona. FA#m
Però sempre esRE queda al replà.
Joder IMI nèrcia, va, que només LA veure’m se’m deu noFA#m tar
elRE temps que fa que MI porto aquí espeLA rant. FA#m
VullRE una dosi per MI adormir eleLA fants. FA#m
InRE jecta-la al meu MI braç immacuLA lat. FA#m
RE Tinc una veïna que fa MI dies que assaja
el maLA teix monòleg al FA#m balcó.
SuRE poso que al principi intenMI tava seduir-la,
peròLA mai amb gaire convicFA#m ció.
Hi haRE dies que em puja taMI ronges de no sé quin LA poblFA#m e,
lesRE poso en un plat i insisMI teixo que es quedi una esLA tona. FA#m
Però sempre esRE queda al replà…
Inèrcia maca, on t’has amagat?
Soc el senyor amb la rosa al
Inèrcia, estova’m les extremitats.
Inèrcia, jo t’obei
La
Pre
Inèrcia, espero el dia assenyalat
que, per damunt les veus del
Inèrcia, crida a l’ordre, i si em dona
per tenir suggeri
Pu
espien el banquet dels
i es
i que ho siguin tots, n’espero ciutadans exem
el ma
Su
però
Hi ha
les
Però sempre es
I
no veus que ho tinc tot prepa
Inèrcia, estem parlant de quantitat,
porta una dosi sufi
M’a
però els ho
Ahir un gru
-mentre
Fre
-n’evito d’altres per no creuar-me amb uns ex
i penso en mi, i en el disc, i en a
i, tornant a
pujo a un ascen
ai, Inèrcia maca, on t’has fi
que l’a
Su
però
Hi ha
Les
Però sempre es
Joder I
el
Vull
In
el ma
Su
però
Hi ha
les
Però sempre es
