LASom a la carretera de Manresa a MIBerga
en un LAcotxe resplendent que corre MImassa.
Han troLAbat a la guanSItera alSOL#mgun CD accepDO#mtable;
és diREmecres, de matiSInada, i els dos fugitius MIcanten.
LAMILA
Creuen per Molló i en una claMIriana
ell l’aLAbraça com un nen i s’adorm a MIl’acte.
El sol LAva encenent el SIbosc i ella SOL#mlluita amb les iDO#mmatges:
un caiRExer fent-se el vaSIlent, un reSIvòlver dispaMIrant-se.
LAMILA
Compren la moto a un pagès pel preu de MIquatre
i acceLAleren entre vinyes soliMItàries.
Al seLAmàfor d’EstaSIgel els saSOL#mluden uns genDO#mdarmes,
però a la REràdio no diuen SIres, no s’està seguint cap MIrastre.
LAEll s’afaita el cap, ella es posa moMIrena.
Els LAdies passen lents, a la tarda pasMIsegen.
Ell LAjuga a froSIntó amb un empreSOL#msari en hores DO#mbaixes,
ella es REtanca al bungaSIlou i a la nit fingeix orMIgasmes.
Que LAbo és sortir al carrer, que et toqui MIl’aire!
Són LAdos enamorats tan adoMIrables!
Ell LAparla del fuSItur i es proSOL#mjecta sense DO#mxarxa
i el paraREdís comença en SIuna pizzeSIria de LauMIsana.
I quin LAriure els noms dels passaports, ell els diu en veu MIalta.
PoLAtser semblarà més francès, diu, traient-se la MIbarba!
ElLAla respon com SIpot i plora SOL#mrere la porta tanDO#mcada:
“Així REno podré, amor SImeu, no a costa dels MIaltres”.
LAMILA MIFA#mLAMI x2 MIFA#mSIMI x2
I, en LAfi, ell ha passat el trajecte a coMIberta,
ja LAveu el blau marí de la terra proMImesa,
però per LAella no paSItiu, que al calaSOL#mbós hi ha trobat DO#mcalma:
s’ha REfet a la fosSIcor i ha posat nom a les MIrates.