Intro: SOL DO x3
SIm RE
CalSOL leu, nobles RE consellers, guarDO deu-vos la MIm raó que us RE quedi
i, amb un pas viu i decidit, marxeu on sigui que us esperin.
Baixeu les baldes, ajusteu finestres i correu cortines.
Poseu els nens al llit; si dormen, mireu com respiren.
PerSOL què, si és bo o DO és doRE lent, no imSOL porta molt aDO ra maRE teix.
QueDO sembla RE tan clar que SIm ens equivoMIm quem com DO que ho aRE nem a SOL fer.
QueDO sembla RE tan clar que SIm ens equivoMIm quem com DO que ho aRE nem a SOL fer!
VoSOL leu, amables RE pretendents, fins DO altres braços MIm que us vaRE lorin
i, pel camí, no pregunteu, deixeu que el nostre amor es fongui.
Guardarem com un tresor les vostres panxes, les carícies,
i ho jurem, per un moment, ens pensàvem que podíem
però, siSOL truca algú, no DO contesRE teu, que el SOL cel ja és prou DO ple de vaRE lents.
IDO sembla RE tan clar que SIm ens equivoMIm quem com DO que ho aRE nem a SOL fer.
IDO sembla RE tan clar que SIm ens equivoMIm quem com DO que ho aRE nem a SOL fer! DO
SOL Olga, t’he portat una roDO sa.
Jo a tu unes margaSOL rides.
Escolta, esDO tava pensant… Aquesta vegada és la RE bona, no?
Va, calla i dona’m la mà.
GuarSOL deu-vos forces, RE bona gent, potDO ser ens veurem un MIm altre RE dia.
Sabem que volíeu fer més, però, què hi farem, així és la vida:
t’equivoques d’uniforme i dispares a qui més estimes;
t’equivoques de remei i va i s’infecta la ferida.
I, alSOL guna estona, DO què us penRE seu?, tamSOL bé ens agrada eDO star conRE tents.
PeròDO sembla RE tan clar que SIm ens equivoMIm quem com DO que ho aRE nem a SOL fer.
PeròDO sembla RE tan clar que SIm ens equivoMIm quem com DO que ho aRE nem a SOL fer! DO
Ai,SOL Verge Santa DO del RoRE ser, voSOL lem el just per DO viure RE bé!
PeròDO sembla RE tan clar que SIm ens equivoMIm quem com DO que ho aRE nem a SOL fer.
DO Sembla RE tan clar que SIm ens equivoMIm quem com DO que ho aRE nem a SOL fer! DO
SOL DO SOL DO SOL
Cal
i, amb un pas viu i decidit, marxeu on sigui que us esperin.
Baixeu les baldes, ajusteu finestres i correu cortines.
Poseu els nens al llit; si dormen, mireu com respiren.
Per
Que
Que
Vo
i, pel camí, no pregunteu, deixeu que el nostre amor es fongui.
Guardarem com un tresor les vostres panxes, les carícies,
i ho jurem, per un moment, ens pensàvem que podíem
però, si
I
I
Jo a tu unes marga
Escolta, es
Va, calla i dona’m la mà.
Guar
Sabem que volíeu fer més, però, què hi farem, així és la vida:
t’equivoques d’uniforme i dispares a qui més estimes;
t’equivoques de remei i va i s’infecta la ferida.
I, al
Però
Però
Ai,
Però
