Intro: LA

Ja sabem com t’agrada aixeMIcar el braç i calcuLAlar el pol d’on ve el REvent,
ja hem gauLAdit de l’estil que exhiMIbeixes quan marxes corRErents. LA
Ja hem entès que ets una ànima erMIrant que abandona les LAcases quan tothom REdorm,
que t’aLAgrada menjar quan hi ha MIgana i dormir si ve REson. LA
Però REpensa’t-ho bé que després, tard o d’hora, sempre arriba el moLAment
quan REs’obre com una flor LArara el penediMIment
i enREtens, com si totes les bruixes del món coincidissin llegint-te el fuLAtur,
que és FA#mcosa de REtemps que et sorSImprenguis penREsant que ho teMInies,
que jo creia en LAtu.

Ja sabem que tres mil avenMItures bateguen raLAbioses lluny d’aquest raREcó,
que els guerLArers s’avorreixen si MIno hi ha una mica d’acREció.    LA
Ja hem previst que només moriMIràs si algú et clava una LAdaga daurada en el REcor
i que on t’enLAterri una bona MIgent hi creixerà un roure REfort.    LA
I és REquasi entranyable que oblidis tan ràpid que sempre arriba el moLAment
quan REs’obre com una flor LAgroga el penediMIment.
Si ho REsaps com si totes les bruixes del món t’estiguessin llençant un conLAjur,
una FA#mrima ancesREtral que et SImfarà recorREdar que ho teMInies,
que jo creia en LAtu.

Si em lleREvés i fos rei, reuniria les Corts per incloure en el codi peLAnal
que es prohiREbeixi a la gent ‘nar pel LAmón buscant res que no MIpugui anomeLAnar.
Que la REpor estaria allà però, potser, per variar, aprendríem a passar-la MIjunts
i no et veuFA#mria mai REmés expliSImcant-me que REbé estaves quan ho teMInies,
quan jo creia en LAtu.



Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa