Intro: DO

LlaLAmvors  ja  SOLera  foDOrt
i no perFAdia mai la DOcalma
i em REmdivertia SOLtot
i haREmvia après a saluMIdar-te
conLAmtent  i  SOLexhibiDOnt
la FAmés radiant de les riDOalles,
toREmcant-te com els SOLforts,
els LAméssers als que SOLés imposDOsible feMIrir.

No  REmploris,  MInen,  que  REmno  saMIbré  què  LAmdir.
No  REmploris,  MInen,  que  ets  REmmés  boMInic  quan  LAmrius.

LlaLAmvors  ja  SOLera  foDOrt
i FAdominava les paDOraules
i REmconstruïa SOLmons
perREmfectes on no m’imporMItava
ni amb LAmqui has dorSOLmit avDOui,
ni FAquè faràs demà a la DOtarda,
ni REmpenso algunes SOLnits
que ets LAmmassa semSOLblant a qui DObusco per a MImi.

QuiREm  gosaMIrà  senREmtir  que  el  MIprotegeLAmix
la  REmconca  d’MIunes  REmmans  morMItes  de  LAmfred?

LAmI  el  dia  SOLva  arriDObar,
aFAquell que amb força ja espeDOrava
—els REmque han vingut aSOLvui,
deREmmà també podran aMInar-se’n.
No  em  LAmva  caSOLler  ni  un  DOplor,
ni enFAcendre ciris a cap DOàngel.
LlaREmvors ja era SOLfort,
i  un  LAmfort  no  t’haSOLvia  deDO  perseMIguir.

O  és  REmque  vosMItè  no  esREmtà  d’acMIord  amb  LAmmi?
Qui  REmvol  un  MIconte  REmtrist  per  MI‘nar  a  dorLAmmir?


Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa