Intro: RE SOL x2

REMira,
surt el sol a les ciuSOLtats on haLAguéssim pogut REviure
i una llum plena de SOLpau va inunLAdant totes les REcuines.
Jo faig pinta de tranSOLquil, i tu LAsembles tan tranSOLquil•la.
I ens MIm7crido: “Treu-te la disLAfressa i revela qui REets!
No em SOLcrec que sigueu la LAvida que ens estem perREdent”.

Mira,
tot ha anat segons el SOLpla, quin eLAxemple d’harmoREnia,
això és creure en el que un SOLvol i inverLAtir amb saviesa els REdies,
si prens nota, crec que ens SOLsurt un bon LAllibre d’aforisSOLmes.
I ens MIm7crido: ”Observant-vos les LAmans, us he vist el REtruc!
No SOLsou realment la LAvida que ens hem perREdut”.

Mira,
panderetes, serpenSOLtines, apa LAnena, quines mitREges,
hi som tots, sí, però fixa’t SOLbé, com et LAmiro, com em miREres.
Va, assumim-ho, els dies SOLbons gaireLAbé som invenciSOLbles!
I ens MIm7crido: “Això és lamenLAtable teatre amaREteur!
I no la SOLvida que se’ns esLAcapa a cada moREment”.

Mira
com els nervis no han poSOLgut, les paLAraules que buscàREvem.
Les diem i no fan SOLpor, les diLAem amb la veu REalta:
“Amor meu, sempre hi seSOLré, amor LAmeu, com ho dubtaSOLves?”
I ens MIm7crido: “Ja sé de què aLAneu i he perdut l’inteRErès!
Que la SOLvida que ens hem perLAdut simplement no exisREteix”.



Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa