La jungla (Acords)

Intro: RE SOL LA RE x4

Li vaig dir de fer una SOLruta,
de sorLAtir d’hora, al maREtí.
Prop d’un riu acampaSOLríem
just aLAbans que es fes de REnit.
Tinc hamaques, armes SOLblanques,
tinc coLAlònia pels mosREquits,
per sopar piranya a la SOLbrasa
i tota la LAjungla per tu i per REmi.

Però què va! Però què SOLva!
Ella LAno hi volia aREnar!
Jo l’hi he dit, jo l’hi vaig SOLdir,
i ella LAmai va voler veREnir.

I a la SOLjungla els rius, si LAvessen, es transformen en panREtà,
SOLi quan ve l’època de LApluges ja no s’hi pot arriREbar.
SOLI ella LAno hi va voler aREnar.

I què me’n dius si faig truSOLcades
i reLAcluto alguns aREmics,
si sortim aquesta SOLtarda
i a l’esLAtany fem un parREtit?
Hi ha molt gruix, el gel aSOLguanta,
no hi ha LArisc, no hi ha peRErill!
Que l’esport és saluSOLdable!
T’ho proLAmeto, serà diverREtit.

Però què va! Però què SOLva!
Va dir que potLAser més endaREvant.
L’hi vaig dir, vaig insisSOLtir,
però ella LAmai va voler veREnir.

I el deSOLsembre era LAl’època ideal per patiREnar,
SOLperò ja se sap que, el gel, si LAdeixes passar els mesos es desREfà.
SOLI ella LAno hi va voler aREnar.

RE SOL LA RE x2

Fins que un dia dins el SOLcotxe
exciLAtat vaig propoREsar
de trencar per la dreSOLcera
de les LAcorbes del barREranc.
Apreciar unes bones SOLvistes,
eviLAtar les retenREcions,
inventar el nostre propi traSOLjecte
que per l’autoLApista ja hi va toREthom!

Però què va! Però què SOLva!
Va dir “LAfrena, que vull baiRExar!”.
L’hi vaig dir, vaig insisSOLtir,
però no va voLAler canviar de caREmí.

Vaig paSOLrar enmig d’un poLAlígon i ella, en lloc de dir-me aREdeu,
SOLcridava “no hi ha un bon caLAmí, sinó que cadascú té el REseu”.
SOLI “si autopista i carreLAtera són opcions tan difeRErents,
SOLel teu camí i el meu”, va LAdir, “t’ho juro, no s’assemblen REgens”.
SOLI es va perdre entre unes LAmates remugant que era molt REtrist
SOLque realment jo necesLAsiti tot això per ser feREliç.

SOLI ella LAno hi va voler aREnar. X2