Intro: FA LAm SOL LAm

Un coFAsí de ma mare teLAmnia
un buSOLfet pròsper a la ciuLAmtat.
Fa FAmolts anys van enviLAmar-m’hi
com a SOLjove passant d’advoLAmcat.
Vaig troFAbar una cambra senLAmzilla
—una SOLtaula, un llit, un miLAmrall.
Hi arriFAbava que era nit tanLAmcada,
que en alSOLguna taverna del centre s’havia fet LAmtard.
Al FAreplà, la senyora ManLAmresa
pasSOLsava les hores coLAmsint
però aquell FAdia semblava alteLAmrada,
va aproSOLpar-se, nerviosa, i va LAmdir:
“DisFAculpi, no sap com oLAmdio
veSOLnir a demanar-li faLAmvors,
l’inquiFAlí del tercer aquest migLAmdia
esSOLtava com boig i ara pico i no resLAmpon”.
A la FAllum d’un immens caneLAmlobre,
vaig oSOLbrir-me pas en LAmla foscor.
AvanFAçant entre ombres de LAmmobles,
repasSOLsava les habitaLAmcions.
Vaig senFAtir uns gossos que somiLAmcaven,
vaig seSOLguir la pista dels LAmplors
i, senFAyors, com sabran vaig troLAmbar-me
un SOLgran heroi roREmmàntic SOLmort al menjaLAmdor.

I teFAnia una nota ridícula arruDOgada entre les FAmans
REmplena de dits que jugaven amb trenes,
de postes de sol i donSOLzelles a lloms LAmde cavalls.

Poc desFAprés l’inspector s’apunLAmtava
el conSOLtacte d’un famiLAmliar,
un gerFAmà que vivia a la LAmcosta
amb SOLqui celebraven els LAmsants.
Van tanFAcar-li els dos ulls amb tenLAmdresa,
van taSOLpar-lo amb un llenLAmçol blanc.
En siFAlenci tothom glopeLAmjava
el te SOLverd que havia escalfat la mestra del LAmquart.
Un mosFAsèn va pregar un Pare LAmNostre
amb un SOLfil de veu mort de LAmson.
Al cosFAtat, vam reunir-nos els LAmhomes
per miSOLrar de treure el DOcos.
I estiFArant d’uns turmells sense LAmvida
vaig sorSOLtir d’aquell menjaLAmdor.
La seFAnyora Manresa paLAmtia
“per l’aSOLmor de Déu, vigilin amb els LAmcops”.
Al carFArer la carrossa espeLAmrava,
el coSOLtxer es distreia obserLAmvant
uns solFAdats de permís que canLAmtaven
SOLsota la llum dels faLAmnals.
Vam compFAtar fins a tres per fer LAmforça
per puSOLjar el cadàver a LAmdalt.
Un FAvent fred va gelar LAml’aire,
un SOLfuet petant amb REmmandra va SOLfer arrencar els caLAmvalls.

I seFAguia amb la nota ridícula arruDOgada entre les FAmans
REmplena de crits en el buit, de desigs violents,
de tempestes que enSOLterren vaixells LAmdins el mar.
REPlena de dones rient, d’ulls sanguinolents,
de bellesa que SOLno deixa espai per penLAmsar.
REmPlena de muses ferides per sempre
per claus rovellats en canSOLçons de poetes vulLAmgars.
REmPlena de salts infinits on t’esperen
immòbils, per si vols pasSOLsar-hi, uns gimnastes de LAmglaç.
REmPlena de bèsties bavoses a punt d’enfrontar-se
en combat desiSOLgual amb els presos crisLAmtians.
REmPlena de nens espantats que miren
si arriben els pares SOLsota la pluja consLAmtant.
REmPlena de joves erectes que arramben
pubilles guarnides pel SOLball del diumenge de LAmrams.
REmPlena de braços que s’alcen i paren
un taxi sortint de soSOLpars amb amics que se’n LAmvan.
REmPlena de creu-me, ho intento, però a estones
sospito, morena, que aiSOLxò no s’aturarà LAmmai.




Aquí en teniu la versió en directe que Manel va tocar a Razzmatazz:

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa