Intro: RE FA#m x2
SOL

Quin REdia feia, amics… Quin FA#mdia feia, amics…
La dolça ASOLdela va venir amb el mapa REd’un lloc nou per descobrir,
amb MImles claus d’una SOLmoto que ens deMImixava el seu veLAí.
Quin REdia feia, amics… L’Adela FA#mdeia “sóc aquí
per rodoSOLlar entre la civada i toREcar-nos fort en el molí
compMImtant ocells que SOLmigren, fuMImgint d’un país LAtrist!”.
Quin SOLdia feia, amics, no REn’heu vist molts així,
i l’ASImdela volLAia passSOLar-lo amb REmi!

I vaig giFA#mrar-me i li vaig SOLdir
que seREria divertit,
i vaig giFA#mrar-me i li vaig SOLdir
“que buREcòlic i bonic”,
i vaig giFA#mrar-me i li vaig SOLdir
“la proREpera, clar que vinc”,
i vaig giFA#mrar-me i li vaig SOLdir
i vaig giMImrar-me i li vaig LAdir:

“Ara REno, no, no, no m’interFA#mrompis!
No veus que esREtava inspiradíssim escriFA#mvint-te una cançó?
Ja s’aclaSImrien els conSOLtorns d’un SImgran tema pop-SOLfolk
que conSImgelarà per MImsempre això tan SOLespecial
que hi ha entre els REdos, que hi ha entre els LAdos.

“Ara REno, no, no, no m’interFA#mrompis!
No veus que esREtava inspiradíssim escriFA#mvint-te una cançó?
Ara SImque encarava un SOLvers per riSImmar amb els teus caSOLbells,
ara que SImquasi es pot senMImtir l’olor SOLde la teva pell
en el paREper, en el paLAper…”

RE FA#m x4


Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa