Abel Pau & Muriel Villanueva
Som a la sala de parts, i és freda i tremolo de fred, però ens deixen sols
Ell no recordava mai l'aniversari d'ella
Però el pitjor de tot és que em menjo lletres o pedaços de lletra
Sis dones seuen en cercle cada cop que un part s’acosta
El teu infern en flames i el meu infern de gel, la teva veu i la meva gola
Necessito una mà, un mugró, algun sender, però no trobo res
Som a la sala de parts, i és freda i tremolo de fred, però ens deixen sols
Creixem. Segueixes aquí amb mi, però no tan a prop
Una nòvia guitarrista, oh, déu meu! Compàs binari, compàs binari!
Podria escriure els seus noms, un amb cada color del meu bolígraf
Facebook
Twitter
Instagram
