Abel Pau & Muriel Villanueva

Cambres pròpies

Punt suspensiu

L’havia tingut sempre, el do de la pa-ci-èn-ci-a
Cambres pròpies

Fins al punt

Em torno a girar i ja ets aquí, a un pam del meu nas
Cambres pròpies

Punt de mira

Regar un plat amb tomàquet per fer passar el gust de la verdura no és pecat
Cambres pròpies

Punt volat

Ens engrapem les cuixes i ens endrapem els llavis i sovint mengem un parell de sandvitxos
Cambres pròpies

Punt d’inflexió

Jo remeno entre els meus peus descalços, esventro la platja, li arrenco una bona porció humida
Cambres pròpies

Punt de no retorn

La terapeuta li ha dit que provi amb una dona, si és que amb els homes li va tan malament
Cambres pròpies

Punt lacrimal

Marxaves a una guerra que no era nostra i jo em negava a deixar anar ni una llàgrima per ells
Cambres pròpies

I punt

Ella se la mira de dalt a baix fent una ganyota i, tancant un ull, li mostra el dit del cor
Cambres pròpies

Punt de fuga

Perquè el cub de coloraines que va comprar-me no l'he trobat enlloc