Carles Morell

Cambres pròpies

Aquest nus que m’ofega

Escric, entre d’altres raons, per poder dir el que no he dit
Cambres pròpies

Paisatge vist i paisatge llegit

Les coses imaginades també passen: són al cervell de cadascú, i als llibres
Cambres pròpies

Publicitat

L’horrible soroll del carrer posava en dubte per complet l’estereotip del diumenge avorrit
Cambres pròpies

Comentari

Sigui com vulgui, espero que segueixi endavant i que en el proper TN ho faci millor
Cambres pròpies

La provocació i la crítica

Va treballar-hi durament del matí a la nit, sense descansar ni un sol dia
Cambres pròpies

L’aïllament

Una simple invitació a sopar amb un amic em produeix una angoixa difícil de definir
Converses

Esteve Plantada: «Quan escrivim hi som sempre»

El poeta diu que «jurar a algú que l'estimaràs fins i tot després de la mort és jugar molt amb els propis límits»
Cambres pròpies

Aquest dolor d’ara

Escolto un compositor del segle XVI sense deixar de pensar en la pudor que devia fer
Cambres pròpies

Apunt (ja no) a llapis

Déu s’ha amagat sota el cargol de les escales i es menja una galeta Maria
Cambres pròpies

Llenguatges

Quan elles prenen la iniciativa i se l’emporten al seu pis, l’Òscar es deixa endur per coreografies inexplicables
  • 1
  • 2