Cristina Losantos & Eva Piquer

Cambres pròpies
Cristina Losantos

La tieta

I el gos gegant de baix tenia noranta anys humans però encara no s'havia mort
Cambres pròpies

Ho hauria pogut endevinar

Eren converses calcades les unes de les altres, eren noies calcades les unes de les altres
Cambres pròpies

Pànic

Els plors i les convulsions d'aquella criatura no podien respondre a una simple rebequeria
Cambres pròpies

La primera paraula

Ella no ho recorda, però és l'única sospitosa d'aquesta història
Cambres pròpies

L’amiga Trudy

Ho enyoro tot i ho enyoro molt i ho enyoro tant
Cambres pròpies

Em plouen les mans

A viure amb dues fonts al final dels braços ja m'hi he acostumat
Cambres pròpies

De prova en prova

Fins i tot em van mirar els cromosomes per descartar que en realitat fos un home
Cambres pròpies

El futur serà enyor

Que potser camines i parles i nedes i fins i tot de tant en tant somrius
Cambres pròpies

I no goso dir-t’ho

Em va inundar de sobte i de dalt a baix una alegria insospitada
Cambres pròpies

La gàbia dels lleons

En aquell moment vaig donar per ben invertits tres mesos de psicòloga