Esperança Sierra i Serra
La immunoglobina va bé
Arribava un dia cada any que les circumstàncies inclinaven la mamà a trucar al metge de Barcelona
Etafòbia infantil
L’amenaça era tan real com àmplia i s’estenia a totes les persones que em poguessin importar una mica
Detalls excepcionals o el papà
Era més feliç escoltant «You» o bé «Chained to the blues» asseguda a terra que veient unicorns trotar
A Terrassa, el català
Els nens de les primeres mares en deien colúmpio, i jo i altres, gronxador
Tenia la guerra ficada
Si de sobte entenia la lògica que l’havia dut a matar el seu pare, el cor ben segur que li esclataria de debò
Els índios acaben el món
Però va ser ell qui ens va fer callar amb aquesta afirmació apocalíptica
Pan et hoquei
Les nenes de l’Egara eren grandíssims cognoms de cabells llargs que s’han anat reproduint entre ells
A la falda de san Josemaría
El pare del Martín no sabia què era l’Opus quan va matricular el seu fill en aquella escola tan cara
No faràs regals al mossèn
La mamà sempre ha tingut la recambra plena de munició de calibres diversos i molt perillosos
El nen alat Tobi
Hi ha tres persones que saben que quan els dic que em pica l’esquena m’han de gratar a l’altura dels omòplats, sobretot el dret
Tocar el buit
El dolor de veure el meu germà ridiculitzat i la indiferència d’ell em van esclafar contra un mur molt complicat
L’Ani, de Madelmádena
Un dia li vaig preguntar per què esquivava els botons d’una camisa blau cel: els esquivava amb una cura que semblava terror
Conill i fonoll
Teníem prohibit entrar a casa, a les habitacions, tot havia de passar entre el jardí, el garatge, el ping-pong i el bosc
La natura i els fiblons
Les abelles sempre que poden tornen, i no seria estrany que fos perquè ens ha quedat a dins estimar-les