Ester Capdevila
I que el temps vagi passant
Un bon dia tornes a fer clic: la passivitat no és cap virtut però la paciència, sí
Ningú et garanteix que l’encertaràs
Seguir les decisions dels altres desgasta, indigna i despersonalitza
Per golejada
Creies que el que comptava era allò que feies, com ho feies, el suposat desplegament de talent
Estigues atent al món
Sovint és més sorprenent el que passa que el que som capaços d'imaginar
No són els nous trenta
La dècada dels quaranta és la de les decisions límit, la baula accelerada entre els 20 i els 60
Aniversaris
Per a algunes coses arribes d’hora; per a d’altres, massa tard
Compliquem-nos la vida
Trenquem rutines, obrim-nos de mires, capgirem-ho tot i deixem-nos d'amiguismes
La cançó dels Soldevila
I no sé ben bé quan vaig descobrir que, de fet, pertanyia a Nina Simone
El que has après
Qui no compra regals ni es reuneix amb la família s’aixopluga en evasions a mida
Senyora?
No ho ha fet amb ànim d’insultar, i ni tan sols puc argumentar que sigui una calúmnia
El dret a no saber qui sóc
De vegades, potser decideixes no mirar gaire endins; no buscar-te per no trobar-te
El document que en dóna fe
Cada vegada que ho veus tot junt: estat civil-edat-gènere-nacionalitat-filla de, et reconverteixes en espectadora encuriosida de tu mateixa
La reivindicació de l’ara i aquí
L'exposició de Carlos Bunga a la Capella Macba explora el caràcter efímer del temps
Promesa
Havien desfilat sense quedar-s'hi amics, certeses, professions i esperances
- 1
- 2