Ester Capdevila

Cambres pròpies

El dret a no saber qui sóc

De vegades, potser decideixes no mirar gaire endins; no buscar-te per no trobar-te
Cambres pròpies

El document que en dóna fe

Cada vegada que ho veus tot junt: estat civil-edat-gènere-nacionalitat-filla de, et reconverteixes en espectadora encuriosida de tu mateixa
Passadís

La reivindicació de l’ara i aquí

L'exposició de Carlos Bunga a la Capella Macba explora el caràcter efímer del temps
Cambres pròpies

Promesa

Havien desfilat sense quedar-s'hi amics, certeses, professions i esperances
Cambres pròpies

Les veus de dins

Qui es crea personatges i situacions a mida acaba sent víctima de les pròpies ombres
Cambres pròpies

Ni blanc ni negre

Als tretze anys no se m'obria un món tan ampli com em pensava, perquè ja llavors no tot era possible
Cambres pròpies

Els que no oblido

La gent, les cares i les converses de qui he conegut en els viatges em queden gravats a foc
Cambres pròpies

Escenes viscudes

La teva ha estat una trajectòria agredolça, feta de comèdia romàntica, tragèdia i molt costumisme
Cambres pròpies

Propòsits i altres misteris

Pots arribar a discernir el que fas bé i el que t'encanta fer, però és molt més difícil determinar el que et voldran pagar o el que el món necessita
Cambres pròpies

Fràgil equilibri

No podem estar-nos de continuar buscant el punt mig, el moment idoni, la paraula justa i la decisió oportuna