Eva Armisén & Eva Piquer

Cambres pròpies

Com abans de tot

I retrobo la nena que acollia una serp a la panxa els dies de piscina
Cambres pròpies

L’estiu de cop

Flors seques que em parlen –soc de lectures òbvies– de l'amor que no
Cambres pròpies

8 de juny

Ets la que escolta, la que hi és, la que sempre
Cambres pròpies

Il·lusions d’harmonia

En un lloc lluny del mapa, una por que no gosa dir-se: potser els fils s'acaben i ens acabem nosaltres
Cambres pròpies

Torna a ser dimecres

Em diuen reclou-te i em surt mirar enfora, em diuen distància i compto abraçades
Cambres pròpies

És amb les mans

Sou dues mans que es busquen, i això és tot i això és prou
Cambres pròpies

Maldito baile de muertos

Soc corda aferrada al parèntesi per la nàusea de mirar més enllà
Cambres pròpies

M’ho enduré tot cap a casa

O puc engrapar l'enyor per la solapa i mirar-me'l com si el volgués radiografiar
Cambres pròpies

Tres minuts

Soc cançó vella que torna a plorar, fera tendra que reneix a cent per hora
Cambres pròpies

Mala lletra

Cada cop que enceto llibreta és un tornar a començar, un fer net i a veure què