Jenn Díaz

Cambres pròpies

La mort de l’amor

La mare va venir a buscar-me i vaig marxar d'allà sense que ningú em digués qui es moriria
Biblioteca

Mare i filla

El pare era mort i mort quedaria per sempre més, però elles eren dones fortes, molt fortes, i havien de seguir
Cambres pròpies

La falda de la mare

Ella havia deixat de treballar per tenir el nen i després, quan havia volgut tornar-hi, el seu home va dir que no
Cambres pròpies

El jardiner

Ella, en canvi, vivia tot l'any a la casa, i la tenia massa vista, i a més mai no es banyava despullada
Cambres pròpies

Tempesta

L'àvia estava espantada, però també va dissimular i ens va portar a una casa que encara no s'havia acabat de construir
Cambres pròpies

La mare, la filla

No podia suportar aquella veueta a la nit fent preguntes al nino
Cambres pròpies

Les coses de la vida

Perquè si una criatura és una càrrega, imagina't un home!
Cambres pròpies

L’exili, la mare

Algunes persones això no ho viuran mai, però jo vaig néixer ja reclòs i esclau
Cambres pròpies

Covada

M'he quedat estranyat, perquè si la fruita no és ni per a ella ni per al nen, ja em diràs
Cambres pròpies

Trencar-se el cap

Quan dic que sóc escriptora, el meu interlocutor passa a respectar-me d'una manera estranya