Jenn Díaz

Cambres pròpies

La Guenya

Però ella de pobra no en tenia ni un pèl, perquè estava contenta com no se l'ha tornat a veure
Cambres pròpies

La mort és la mort

Ho sé tot, jo!, no em queda res per saber i aprendre
Cambres pròpies

Vida curta de l’Ada (5)

Doncs resulta que al costat de l'ocell hi havia dos ocellets més, i se'l miraven, i s'hi apropaven una mica, ara l'un, ara l'altre
Cambres pròpies

Vida curta de l’Ada (4)

I jo m'hi anava fixant fins que li vaig preguntar per què s'havia de rentar tants cops les mans
Cambres pròpies

La dona, un animal

Vaig viure durant uns mesos a la costa, amb uns parents, els únics que em quedaven, perquè ni mare em quedava
Cambres pròpies

Vida curta de l’Ada (3)

Em pregunten a l'hora de dinar què faria si tingués una filla com ella i faig que no ho sé
Cambres pròpies

Vida curta de l’Ada (2)

Llavis vermells, com la mare; ombra d'ulls fosca, com la mare; galtes rosades, com la mare; una mica de rímel, com la mare
La butaca

La traïció de les dones

Amb elles, poden anar pel món sense moral ni dubtes: elles els oferiran l'aixopluc que necessiten
La butaca

Elogi del no-res

Així són les vides dels teus sogres, dels teus veïns, dels homes i dones que trobes pel carrer, amb qui no creues una mirada
Cambres pròpies

Vida curta de l’Ada (1)

L'única cosa que sé és que ara haig de tornar a buscar una millor amiga, perquè millor amic ja en tinc, tot i que jo a ell no li caic bé