Joan Manuel Serrat
La tieta
La seva soledat és el fidel amant/ que coneix el seu cos plec a plec, pam a pam
Mediterráneo
Yo, que en la piel tengo el sabor/ amargo del llanto eterno
Paraules d’amor
Ella, com us ho podré dir,/ era tot el meu món llavors
Ara que tinc vint anys
Que no tinc l'ànima morta,/ i em sento bullir la sang
La tieta
La seva soledat és el fidel amant/ que coneix el seu cos plec a plec, pam a pam
Lucía
Perdóname sí aun busco en la arena/ una luna llena que arañaba el mar
Pare
Que el riu ja no és el riu
Aquellas pequeñas cosas
Como un ladrón/ te acechan detrás de la puerta
Menuda
Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar
Mediterráneo
A fuerza de desventuras,/ tu alma es profunda y oscura