Joan Manuel Serrat
La tieta
La seva soledat és el fidel amant/ que coneix el seu cos plec a plec, pam a pam
Mediterráneo
A fuerza de desventuras,/ tu alma es profunda y oscura
Pare
Que el riu ja no és el riu
Lucía
Perdóname sí aun busco en la arena/ una luna llena que arañaba el mar
Els vells amants
S'estimen com jo voldria ser estimat,/ si els costums que segueixo ho permeten
Paraules d’amor
Ella, com us ho podré dir,/ era tot el meu món llavors
Menuda
No et faré més tebi el fred/ ni més dolç el cafè amb llet
Saps
Avui els teus records/ no em fan cap nosa
Hoy puede ser un gran día
Aprovecharlo o que pase de largo,/ depende en parte de ti
Lucía
Perdóname sí aun busco en la arena/ una luna llena que arañaba el mar
Tu nombre me sabe a hierba
Aunque estas lejos/ yo te siento a flor de piel
La tieta
La seva soledat és el fidel amant/ que coneix el seu cos plec a plec, pam a pam
Lucía
Perdóname sí aun busco en la arena/ una luna llena que arañaba el mar
Paraules d’amor
Ella, com us ho podré dir,/ era tot el meu món llavors