Joan Manuel Serrat
Helena
I entre teulades es gronxa el sol/ i els passerells del fil de la llum/ miren gelosos com riu i es mou
Ara que tinc vint anys
Que no tinc l'ànima morta,/ i em sento bullir la sang
Per construir un bell somni
Que hi ha un bon tros entre els somnis i la realitat
Llegar a viejo
Si no se llegase huérfano a ese trago
Aquellas pequeñas cosas
Como un ladrón/ te acechan detrás de la puerta
Menuda
Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar
Això que en diuen estar enamorat
Sempre és el primer cop/ i sempre deixa ferida
El meu carrer
fa olor de gent/ i té els balcons plens de roba estesa
Cançó per a en Joan-Salvat Papasseit
I el que pensin de mi no m'interessa gens
De mica en mica
I el meu racó va a ser el teu racó també
20 de març
Duia un barret de roselles/ i a la bandolera/ em duia la primavera
Cançó de matinada
Ens ho ha de dir la veu tremolosa/ i trista d'un campanar
Carta pòstuma a Elena Francis
Com ho farem perquè no s'agafin els canelons?
El Mediterráneo de tots
Y a mí enterradme sin duelo/ entre la playa y el cielo