Jordi Benavente
La mica d’aire que ens eixoriveix
Amb la poesia caminem per la vida cap a la mort, em va dir Vicens aquella vegada
I no vaig tancar els ulls (oda a Lovecraft)
Tot un món, va crear, pouant de lectures i també dels seus propis somnis
Subratllar fins i tot en l’aire
Poder tornar després (passats els anys) a allò que he trobat demolidor, escandalós, genial
«Aioua» no és un plat de croquetes
És un rajar virtuós, poètic i mesuradíssim, com un assassinat
Alexander Supertramp i Japhy Ryder
Tràgic l’un, mític l’altre: tots dos fascinants
Alejandra Pizarnik: foscor i fúria
Cadascú sabrà què hi busca, en la poesia. Jo hi agafo aire
Fer el pirata (jugant a rol) amb els nanos
Dels millors combustibles per a la imaginació que conec, a qualsevol edat
Escriure i salvar el que es pot salvar
La «Ilíada» és una obra d’unes dimensions i una veritat com un temple
Ursula K. Le Guin, com una fletxa que no cau
Sovint la fantasia és la millor òptica per explorar les grans preguntes
El vent, les abelles, la biblioteca de casa
A vegades em pregunto com podria fer aquest regal als meus nanos; fer-los lectors
Fut, de Jim Dodge (llibret de culte)
No se’n surt intacte, d’aquesta novel·la; se’n surt somrient i agraït
Calamars de farciment místic (un xiuxiueig)
Fa venir gana, fa que et vingui de gust halar
L’ànima de Charles Bukowski
Era sòrdid i lluminós alhora, era violent quan calia tornar-s’hi, però també era tendre
La pell, l’agulla, la tinta, el valor
Fa anys que hi rumio i que vaig llistant què podria tatuar-me