Jordi Benavente
Trilogies que són tresors (no només) per als jugadors de rol
Llegir-los és com tornar a tenir catorze anys, disset o vint
«La branca més alta de la melancolia», poesia i aventures
Una balada trista i bella que se t’emporta i t’acotxa des de la primera pàgina, i que et commou
El club de lectura de Patti Smith
Qui la va parir, que gran, com canta i com engresca el personal
Tots els focs totes les pistoles
Per dins l’home està trencat
La resposta a la pregunta de Mike Wheeler
Està bé, de tant en tant, descansar d’un mateix
I el millor és que és una llista oberta
Tant li fa, l’ordre, l’important són els títols
La mica d’aire que ens eixoriveix
Amb la poesia caminem per la vida cap a la mort, em va dir Vicens aquella vegada
I no vaig tancar els ulls (oda a Lovecraft)
Tot un món, va crear, pouant de lectures i també dels seus propis somnis
Subratllar fins i tot en l’aire
Poder tornar després (passats els anys) a allò que he trobat demolidor, escandalós, genial
«Aioua» no és un plat de croquetes
És un rajar virtuós, poètic i mesuradíssim, com un assassinat