Jordi Benavente
No és que l’autora sàpiga de què parla, és que són obsessions que la vertebren
Només importa la intensitat del cel, l’esclat dels paisatges
Aquesta manera de morir, en artistes, provoca morbo, pena, fascinació i llegenda
Aquesta muntanya, que no era gran cosa però era la nostra i ens era el paradís
Ricard Garcia és poeta i és catalitzador; hi ha gent així, gent que sap fer que passin coses
L'afició per les pel·lícules novel·lades que llegia de jovenet l’ha portat a voler homenatjar el gènere
Farà dos-cents anys que va néixer, i encara crema com el primer dia, el que va escriure
Parit fa gairebé 150 anys, però encara tan modern, pertorbador, esmolat i excitant
És una fotografia feliç, trobo jo, de quan ens reuníem als bars
Quantes vocacions lectores han despertat les seves novel·les
En rebre les primeres bobines, van trucar-li del laboratori per dir-li que allò no rutllava
