Laura Gost

Mossega't la llengua

Digue’m, estimat

Encara pensaré que no saps que vaig deixar d'estimar-te fa un temps, no sé quan
Mossega't la llengua

Dotze

M'empasso la il·lusió, el desig, la temptació de posar massa expectatives
Mossega't la llengua

Amic invisible

Somriuràs per dins el dia que al trosset de paper reutilitzat hi llegeixis el meu nom
Mossega't la llengua

Perdoni’m, pare, però no he pecat

He fet alguns petons sense morir-me'n de ganes
Mossega't la llengua

Qui ens ho havia de dir

Que l'estimació distant ja no seria un oxímoron, sinó l'única manera d'estimar amb responsabilitat
Mossega't la llengua

T’estim

T’estim fins i tot quan es fa evident que estimem diferent
Mossega't la llengua

Aigua amb gas

El seu marit mai no li va demanar què volia, mai
Mossega't la llengua

X

Forta com una vocal tònica, discreta com un peu de pàgina
Mossega't la llengua

M’agrades, m’agrades molt, m’agrades moltíssim

"Que no m’escoltes?", l’interrogaven ara, trenta anys més tard, aquells mateixos ulls