Manuel Baixauli
No res
Sent passos, a baix. Ature la lectura. Algú puja per l’escala metàl·lica que du a l’àtic
Fusta
No me’n sé estar: entre, tanque l’armari darrere meu i avance pel passadís
Qui?
No mirem res detingudament, no aprofundim en res
A la residència
—Que fas, tan a soles? —diu, i ella té un sobresalt