Maria Climent
Sílvia Soler: «Escric perquè la gent sigui feliç llegint-me»
L'escriptora ha publicat «L'alegria de viure», el seu primer llibre de no-ficció
Tasques pendents
Si estic dos dies sense ser productiva m’agafa una mena d’angoixa, de culpa
Capes i capes
Em pregunto en quin moment vaig començar a posar-me pedretes a la motxilla, cordills als canells
Vivim en els vinils que escoltaven els nostres pares
La música lànguida i depriment que m’agradarà sempre més i em definirà
«De lluny tothom s’assembla, però de prop cada cara és diferent»
Joan Guàrdia, rector de la UB, diu que «les universitats han de donar exemple»
Ens diran que no va així, nena
Viure en pau una vida petita costa molt i no està a l’abast dels poderosos
Que vinguin els cabells blancs
Aferrant-se a una qualitat (la joventut) que fa temps que ha marxat
Content, content, content
Una vaselina per fer passar el malson que és el món
Excepte per als que no ho entenen
A vegades n’hi ha prou amb un instant per enamorar-te d’algú
Sempre
El regal és la vida així de junts, com si fos una obra d’art