Maria Climent
Per a tu, Dolores, per a tu
Ja de joveneta semblava una senyora gran a les fotos que hi havia per casa
Fer amics en temps de pandèmia
Vam parlar darrere les mascaretes durant deu minuts, o potser vint, no ho sé
«Propòsit: aprimar-me»
No m'ha sorprès saber que les xiquetes d'onze anys tenen un cos que no accepten
Sense complexos
Se m'acut la idea incòmoda de fer vaga de compreses i anar sagnant pel carrer
Un ull de dinou anys
Hi ha pèrdues que es reparen i d'altres que no
El yin i el yang
I si tots els dies mengéssim llagostins, i si tots els dies fossin un matí de primavera
La impostora
I llavors et posaràs nerviosa, dubtaràs, t'enganxaràs a mitja frase, se't notarà insegura
Totes les històries d’amor
I es va arribar a la conclusió ràpida, lògica i fatalista que quina merda tot
Oda al dos mil vint
Per primera vegada la humanitat sencera s'ha posat d'acord en una cosa
Plorar davant d’un micròfon
Gent que no s'ha pogut acomiadar dels pares, amics, amors que se'ls han mort
La melodia infinita
I potser peco d'ingènua i Wagner tenia raó i no hi ha retorn
Privilegis
Estem bé, penso, amb aquests dos contactes habituals que tenim i aquest no sortir del poble
Breu recordatori de què no és amor
Si un dia t'insulta i al següent et diu que t'estima, és que no t'estima
Coses que et passen si ets autònom
També em pagaré jo mateixa la llum, internet, l’ordinador, l’aigua, les dietes, el cafè i el gestor