Maria Climent
Petitíssim comitè
I la consciència constant del perill que si algú es contagia i s'acaba morint, llavors què
Ningú parla de vosaltres
És un problema teu, dona que vols quedar-te embarassada com les teves amigues
Si ho haguéssim sabut
Vaig intuir que enyoraria el meu carrer, les plantes de la meva terrassa, sortir-hi en meitat de la nit
Aquella eufòria
En canvi ara sí que ho saps, sí que els reconeixes, els moments en què ets feliç
Com ho va fer un dia un virus
Potser haurem d'escollir els deu contactes que volem a prop
Si t’agrada la fase u, t’encantarà la dos
Ahir de passeig li deia a ma mare que ja tinc tot el que necessito per ser més o menys feliç
No sé quin nom té
Mos dorm per dins una por, una certa paranoia, una primavera empestada
Als meus veïns
Mos preguntem com ho porteu, intentem fer algun comentari graciós per fer-mos riure
Basorèxia
Vaig escollir aquest títol més aviat com una metàfora
Ara em despertaré
Em fa patir no poder tocar cap persona ni que ningú m’abraci fins que s’acabi aquest suplici
Qualsevol cosa molt bàsica
Potser el cos estava en alerta abans que el país, potser es concentra en la supervivència
L’ocurrència de l’escala
Per sort, la vida no ve guionada i tots fem el que podem
Escriu-li una carta d’amor
Així que mentre no ens gastem diners, no passa res per dir t'estimo i tal
Mireia Boya: «Valoro més quedar amb les amigues que anar a un acte polític»
L'activista diu que «al principi l'esclerosi múltiple és una hòstia de la vida amb la mà oberta»