Míriam Cano
La cara partida
Sortegem dos exemplars del número d'«El Món d'Ahir» dedicat als feliços anys vint
A ulls clucs
«L'endemà de la teràpia» de Ramon Mas va més enllà de la sàtira sobre l’estafa d’algunes teràpies
La bombolla dels perdedors
«El càstig» de Guillem Sala explora les conseqüències de les marques que ens ha deixat la sort
Sense sostre
Que hem vist totes les llunes/ que hem conegut tots els bojos
Males mares
Matar un nen, diu l'autora en algun moment de la novel·la, és senzill
Meravellós com l’Òpera, amarg com l’Àcid
Malgrat la potència de la premissa, el que me n'ha quedat és el perfum
Els universos que ens sostenen
«Pequeño Mundo Ilustrado» de María Negroni repassa algunes obsessions que acompanyen l’autora
Aquest deu ser el lloc
De la meva quinzena de cases, vuit eren a prop de campanars
El corc (verd) de la virtut
L'enveja corseca perquè, a diferència dels altres sis, és un pecat secret
Contra les grans veritats
Quan acabes «Gina», no pots estar convençut que la protagonista se n’hagi sortit