Roger Mas

El piano

Totes les flors

I caminava lenta, / anava a les palpentes
El piano

Amb la polla i amb l’ou

El que és vell es fa nou / i es dispara precís
El piano

El dolor de la bellesa

I ja ho sabia d'altres cops,/ que qui torna ja no ets tu
El piano

Cor pur

I la lluna solitària/ ens separà a l’un de l’altre/ com la raó desfà el somni
El piano

Cor pur

I la lluna solitària/ ens separà a l’un de l’altre/ com la raó desfà el somni
El piano

Cor pur

Quan ens mirem ara, la impotència/ s’ha fet reina dins nostre
El piano

I la pluja es va assecar

I ara per tot arreu on vaig veig la llum fondre's en blaus,/ verds, turqueses, òxids i vermells