Sònia Moll Gamboa

La vida té vida pròpia

Cuines

Tampoc no penses en el filferro que tens encallat al coll des de fa dies
La vida té vida pròpia

També aquesta

Avui sense ulleres de pasta, sense fama d'empollona, sense quilos no normatius
La vida té vida pròpia

Tot o res

Perquè vull escriure i perdo les paraules a la pica de la cuina
La vida té vida pròpia

Sobretot

I normal, què és? Aguantar sense plorar que el dentista et torturi?
La vida té vida pròpia

Quan dic que no

I es fica les mans ben endins de les butxaques, com si haguessin d'aguantar-la
La vida té vida pròpia

Per escopir a la cara de l’estupidesa

Els cossos que voldries, els cossos que somies, els cossos que no pots
La vida té vida pròpia

L’hora del pati

Conclous, simplement, que l'amor i la crueltat són (gairebé) sempre una elecció
La vida té vida pròpia

Relectura

Els condicionals plens de futur, els futurs plens de no-res, els passats immediats carregats de desig
Biblioteca

A les tres seran les dues

Almenys aquesta nit, almenys aquest octubre
La vida té vida pròpia

I anar dient

Potser l'únic que té sentit de veres és estimar, acompanyar, caminar de costat